|
|||||||
Número 276 - Zaragoza - Diciembre 2023|
|
|
FORO
|
|
||||||||||
 |
Suscríbete ya a la newsletter de Música Clásica |
| L’or del Rin per a xiquets. |
| ||||||
|
Hola, amigos: Hace unos días terminé una adaptación del Oro en valenciano para niños de Primaria extranjeros con poco conocimiento de esta lengua. He partido de la versión en inglés de Akin incluida en ?Opera Stories from Wagner? y las ilustraciones que he utilizado son, en su mayor parte, las clásicas de Rackham. A la hora de redactar mi adaptación he seguido dos criterios: 1- Utilizar un vocabulario básico y unas construcciones gramaticales sencillas, así como un estilo ágil y ameno que facilitara su lectura a los alumnos a los que iba dirigido. 2- Ser lo más fiel posible al texto original wagneriano, así como a su intención; de manera que la adaptación no fuera una ?traición?. Por ello, me he apartado de Akin cuando éste se alejaba de Wagner. Akin pretende ser ?políticamente correcto?. Para ello, quita ?hierro? al libreto original, de manera que lo tergiversa en buena medida. Como ejemplos, os cito algunos: a) Wotan y los demás dioses no son dioses, sino gigantes. Es posible que el adaptador americano no haya querido tocar el tema del politeísmo ante los niños para reforzar la idea del dios único. En todo caso, yo no estoy de acuerdo, ya que manipula el original y se pierde la ocasión de realizar algún comentario sobre la mitología grecolatina o germánicoescandinava que forma parte de nuestra tradición cultural. b) Aparece el gigante Fafner, pero no su hermano Fasolt. De este modo, se elimina el fratricidio. Sin duda Akin ha pensado que no era conveniente presentar este acto de violencia entre hermanos ante los niños. Resulta curioso, ya que desde bien pequeños se nos cuenta el mito de Caín y Abel sin que se considere ?políticamente incorrecto?. De nuevo estamos ante otro elemento que forma parte de nuestra tradición cultural. Yo he optado por una postura intermedia. No consideré necesario que Fafner y Fasolt fueran hermanos (elimino el fratricidio, como eliminaré el incesto en la Walkiria, ya que como educador no creo conveniente tratar estos temas con niños de Primaria); sin embargo, sí que creo imprescindible el tema del homicidio tanto por fidelidad al original, como por coherencia en la construcción de la historia, así como por su enseñanza moral: la codicia y el afán de poder engendran violencia y maldad, tema nuclear en la concepción wagneriana de esta obra. Os adjunto también las actividades que he trabajado con los chicos. Espero que os interese (al menos a los lectores en catalán). Para mí ha sido una actividad muy gratificante que espero continuar con el resto del Anillo. Un cordial saludo. Rex. ................................................................................................................................................................. L?OR DEL RIN Pròleg de ?L?anell del Nibelung? de Richard Wagner. Adaptació (a partir de ?Opera Stories from Wagner?, de Florence Akin) i activitats per Rex. TAULA 1. Alberich es troba amb les Filles del Rin. 2. El robatori de l?or. 3. El castell dels déus. 4. Els gegants s?emporten Freia. 5. El regne dels Nibelungs. 6. L?amo fanfarró. 7. Loge enganya el rei dels nibelungs. 8. La maledicció. 9. El cobejós Fafner. 10. La cobdícia engendra maldat. 1. ALBERICH ES TROBA AMB LES FILLES DEL RIN. En el riu Rin vivien tres boniques sirenes. Es deien les Filles del Rin. Tenien llargs i rossos cabells que flotaven sobres les ones del riu quan nadaven de roca en roca. Son pare se n?anà i els deixà al seu càrrec una gran quantitat d?or pur. Aquest or estava en el cim de la roca més alta del riu. Cada matí les encantadores Filles del Rin cantaven i ballaven molt alegres il·luminades per la brillantor de l?or pur. Un matí, quan el sol estava brillant amb gran intensitat, les Filles del Rin van ser espantades per un estrany so provinent de les profunditats de l?aigua. ? Guaita! ? va murmurar una d?elles. ? Què es allò que està mirant-nos de manera estranya des d?aquelles roques? Allí, amagant-se per la vora del riu, van veure un horrible nan negre. ? Qui eres tu i què vols? ? preguntaren les sirenes. ? Sóc Alberich ? respongué el nan al temps que tractava d?escalar les esvaroses roques. ? Vinc del regne dels Nibelungs, de les profunditats de la terra. ? Que! ? digueren les Filles del Rin. ? Vius sota terra en els foscos abismes on no arriba la claror del sol? ? Sí respongué el nan. ? Però he pujat ací dalt per jugar amb vosaltres. Estengué les seues lletges i deformes manetes per agafar les esveltes mans de les sirenes. Es burlaren del nan i se n?anaren a una roca més alta. Alberich les va seguir. Va pestanyejar i s?esvarà sota la claror del dia perquè els seus ulls no estaven acostumats a la llum del sol. Les sirenes se?n van riure a crits mentre jugaven burletament. Van cridar-lo per prendre-li els cabells. Se li acostaren, simulant que anaven a agafar-lo de la mà per jugar amb ell. Quan el nan estenia el seu braç, elles es llançaven a l?aigua i fugien com un coet burlant-se i rient-se més fort que mai. Alberich es va enfurismar cosa de no dir i es posà molt violent. Va serrar els seus punys i cridà: ? Ai de vosaltres si us agarre ara! 2. EL ROBATORI DE L?OR. Alberich era el més horrible de tots els petits, lletjos i negres Nibelungs. Els Nibelungs tenien cares de pomes agres perquè sempre estaven renyint entre sí. Es barallaven des del matí fins a la nit. Això va fer que el seu aspecte fóra barallós i lleig. Quan Alberich corria darrere de les sirenes va veure de sobte l?or lluint en el sol del matí. Va parar en sec; va endreçar-se tant com la seua xicoteta esquena torta i deforme li va permetre, i va obrir els ulls de bat a bat. ? Oh, germanes, mireu com Alberich mira fixament el nostre or! ? va dir una de les sirenes. ? Potser siga l?enemic de què el nostre pare ens va avisar. Que descuidades hem segut! ? Favades ? respongué una. ? Qui s?espantaria d?aquest petit negre tipus? No ens farà cap mal. Deixem-lo mirar l?or. Vinga, cantem! Les sirenes s?agafaren de les mans i ballaren en rogle al voltant de l?or mentre cantaven: ?Salut a tu! Salut a tu! Lluent tresor! Or del Rin! Or del Rin! Meravellosa vista! Or del Rin! Or del Rin! Alberich, immòbil, com una estaca, no llevava la vista de l?or. ? Què és això? Què és això? ? va fer. Les Filles del Rin el miraren i continuaren rient i burlant-se mentre cantaven: ?Ha, ha, ha, ha; ha, ha, ha, ha! Benvolgut diablet de desgràcia, Canta amb nosaltres! Canta amb nosaltres! Ha, ha, ha, ha; ha, ha, ha, ha!? Però el nan no va riure amb elles. No llevava els ulls de l?or. ? Això ? van dir les sirenes és el nostre or del Rin. ? Un joguet molt bonic ? digué Alberich. ? Sí ? contestaren les despreocupades germanes. ? És or màgic. Qui amb ell es faça un anell, tindrà tot el poder del món, excepte amor. Alberich va pensar: ?Què m?importa l?amor si tinc tot l?or que vull?? Aleshores va pujar a l?esvarosa roca i va furtar l?or. Amb un salvatge bot va submergir-se en les profunditats més fondes. Baixà i baixà cap al seu profund i fosc regne a tota carrera, agarrant el preciós or i murmurant: ? Ara, tota la terra és meua. És meua, tota meua. Ara, jo governaré el món. Pobre del boig d?Alberich! No sabia que les millors coses d?aquest món estan fetes de coses que l?or no pot comprar. El poder de l?amor és més gran que el poder de l?or. Les sirenes cridaren: ? El nostre or! El nostre or! El nostre preciós or! Massa tard! Des de les més profundes fondàries van sentir el riure aspre i rude d?Alberich, el nan: ? Ha, ha, ha, ha... Després d?això, quan les Filles del Rin tornaren a la roca on l?or havia estat, no pogueren cantar la seu alegre cançó. Les sues cares estaven molt tristes ara. ? Oh! Per què va furtar Alberich el nostre bonic or? ? van preguntar-se ? . No pot fer-lo feliç, ja que ningú no pot ser feliç de veres si no coneix l?amor. Sovint, assegudes en les roques, ploraven al crepuscle com si els seus cors es trencaren perquè havien perdut el seu or. ? Les negres aigües onegen tristament a través de les profunditats i tot el Rin gemega en la seua desgràcia ? es queixaven les sirenes. 3. EL CASTELL DELS DÉUS. En una vessant d?una muntanya, a la riba del Rin, vivien els déus. El més poderós era Wotan, el rei. Sempre havien viscut a l?exterior perquè ell mai no havia segut capaç de trobar gegants prou grans com per construir el gran castell que volia per a ells. Un dia, aparegueren per aquell lloc els gegants més grans que Wotan havia vist en sa vida. Es deien Fafner i Fasolt. Eren moltes voltes més grans que Wotan. El déu els contà quantes ganes tenia d?estar en un castell meravellós. ? Construirem eixe castell si tu ens dones la teua cunyada, Freia ? va proposar Fafner, que era el que parlava pels dos gegants. Els gegants volien emportar-se la bella Freia al seu país. Wotan no es parà a pensar com seria de terrible si perdera Freia. No pensava més que en el seu meravellós castell. ?Construïu-lo, Fafner ? li digué. Aquella nit Wotan i els altres déus van gitar-se a dormir en la vessant de costum. El rei dels déus va somniar amb un meravellós castell amb torres lluents sota la claror del sol matinal. Un nou dia naixia en el preciós país on el riu Rin flueix. Els déus estaven despertant, passada la nit. Mentre ells dormien, Fafner i Fasolt havien construït un meravellós castell. La dona de Wotan va ser la primera en veure?l. ? Desperta, Wotan! Desperta! ? va fer. Quan el rei dels déus va obrir els ulls, va veure el castell sobre el cim de la muntanya. Quin castell més gran i lluent era! Ple de goig va dir: ? Està acabat! El meu gloriós somni s?ha acomplit! Tota la nit havien estat els gegants treballant dur. Havien acabat just a trenc d?alba. Estaven esperant que Wotan es despertara i els donara l?encisadora Freia. Volien portar-se-la ràpidament al seu país. ? Mentre tu dormies, nosaltres hem construït aquest castell ? digué l?enorme gegant. ? Ara estem preparats per al pagament. ? Quin pagament voleu? ? preguntà Wotan. ? Que quin pagament volem? ? va cridar Fafner. ? És que has oblidat la teua promesa? El preu va ser Freia. Ens la durem a ca nostra. ? Ah, això va ser sols una broma ? digué Wotan.?No podria ni pensar que Freia ens deixara. Però vos pagaré bé pel castell. Vos donaré una altra cosa a canvi que serà tan bona per a vosaltres com ella. Fafner s?enfurismà i cridà: ? Deixa de dir ximpleries. Hem construït un meravellós castell de pedra. Hem treballat durament com esclaus. Hem amuntegat les pesants roques. Cada pedra està sòlida i ferma en el seu lloc. Ara volem que ens pagues. ? Però segur que no creguéreu ? va dir Wotan ? que anava a donar-vos Freia? És ella qui ens proporciona les pomes daurades. Ningú excepte ella no sap com conrear-les. Si no fóra per la seua fruita fresca, els déus envelliríem. Ens marciríem com les fulles a la tardor. ? Sí ? bramà rabiosament Fafmer, ? sé que són les pomes daurades de la bella Freia les que us mantenen joves. Però ara la deessa ens pertany. No acceptarem cap altra cosa. Just en aquell moment Wotan va veure Loge, el més astut dels déus, venint per la muntanya. ? Espereu, Fafner! Espereu fins que parle amb Loge. 4. ELS GEGANTS S?EMPORTEN FREIA. ? Loge, per què arribes tan tard? ? va queixar-se Wotan quan arribà. Loge, molt alterat, contestà: ? Les Filles del Rin estan en un gran compromís, Wotan. Quan anava pel riu, vaig sentir-les plorar i gemegar. El malvat Alberich ha furtat el seu or, i jo vaig prometre-les que t?ho contaria a tu. Potser pugues ajudar-les. ? Jo no tinc temps per a les Filles del Rin ara ? va dir Wotan; ? tinc problemes propis. Digues-me com puc salvar la pobra Freia! Durant molts anys, Fafner ? que era més despert que Fasolt ? havia sentit parlar d?aquell or. Per això va escoltar atentament tot el que Loge va dir. Després va preguntar: ? Per què vol Alberich l?or? ? Perquè ? va contestar Loge ? l?or pot ser convertit en un anell màgic; si el que faça l?anell renuncia a l?amor per sempre, l?anell màgic pot fer el seu propietari l?amo del món sencer. Alberich va dir que no l?importava l?amor si podia tenir tot l?or que volguera. Fafner va pensar: ?Potser fóra millor per a nosaltres tenir l?or que no Freia i les pomes daurades?. Després va dir en veu alta: ? Deixa?m dir el que estem disposats a fer, Wotan. Si tu m?aconsegueixes eixe or per a nosaltres, l?acceptarem en lloc de Freia. ? So bandarra! ? exclamà Wotan ? Com puc donar-vos el que no és meu? ? Molt bé ? digué Fafner. ? No hem vingut ací per barallar-nos. Ja hem esperat massa. Ens portarem la nostra paga. Vine, Freia, has de vindre amb nosaltres. La pobra i aterrida Freia va plorar i cridar quan Fafner i Fasolt la van agarrar i se l?emportaren per les muntanyes. Es girà cap a Wotan i Loge i els digué: ? Tindrem a Freia en el nostre poder fins a la nit. Després tornarem, i si teniu eixe lluent or del Rin per a nosaltres, aleshores podreu quedar-vos amb ella. Si no ens doneu l?or, Freia serà nostra per a sempre. Tan bon punt se n?anà Freia, les flors començaren a marcir-se. Wotan i els altres déus començaren a envellir i els seus cabells es feren blancs. Li paregué a Wotan que era un somni horrible. De sobte, Loge va dir en veu alta: ? Avui no hem menjat la fruita de Freia! Ara que se n?ha anat, tots nosaltres ens pansirem i morirem! Wotan havia estat mirant fixament el terra, cavil·lant què podria fer per salvar els déus i ell mateix. ? Vine, Loge ? va dir. ? Hem d?anar al fosc i profund regne dels Nibelungs. He de fer-me amb l?or! Anem pel barranc. No puc anar pel riu. No vull sentir els laments de les Filles del Rin. Wotan es girà cap als preocupats déus: ? Espereu fins a la nit i us promet que us tornaré la vostra joventut perduda. 5. EL REGNE DELS NIBELUNGS. Era tan fosc com la nit en el subterrani regne dels Nibelungs, excepte per la llum que flamejava del fum de les torxes o brillava en el carbó sobre les encluses. Els nans Nibelungs eren uns ferrers experts i excel·lents treballadors del metall. Des de cada petita cavitat i recòndit cantó venia el so de les sorolloses encluses. Abans que Alberich furtara l?or, els Nibelungs cantaven sovint mentre treballaven. De vegades feien bonics adorns per a les seues dones o joguets per als seus xiquets. Però ara Alberich havia fet l?anell d?or que els obligava a fer la seua voluntat. No hi havia amor en el seu cor; per això, espentava i renyava contínuament els pobres Nibelungs. Els obligava a treballar i treballar tant de dia con de nit, i tot el que feien li pertanyia a ell. Per aquesta raó, el tirà Alberich es feia dia a dia més i més poderós. Mime, que era el germà d?Alberich, era el millor ferrer de tot aquest eixam de negres esclaus. Alberich va forçar-lo a fer-li un estrany casc màgic. Estava fet de ferro forjat. El ferrer havia de fer-lo tal com el seu amo li havia indicat, però no sabia per a què aprofitaria. Quan va acabar-lo, va témer que tinguera algun poder meravellós, i no volgué que Alberich el tinguera. Desitjava quedar-se?l per a sí mateix. Havia treballat molt per a fer-lo. ? Dóna?m eixe casc ? digué Alberich. ? Vull que sàpies que tot el que hi ha en aquesta cova em pertany. Mime hagué de donar-se per vençut. Alberich se?l va posar en el cap. ? Ara veuré si funciona aquest casc màgic. Vine, Reina de la Foscor! ? va invocar. ? Fes que ningú no em puga veure! En un instant va desaparéixer i solament va quedar un núvol de fum on ell estava. ? Ara, Mime ? va dir ? mira amb atenció. Pots veure?m? ? No ? contestà meravellat Mime. ? No puc veure?t gens ni mica. El núvol de fum va desplaçar-se per la fosca cova acompanyat per la cruel veu d?Alberich rient: ? Ha, ha, ha! Ara us faré treballar, esclaus! Ja no gosareu gandulejar perquè quan no em pugueu veure jo estaré vigilant-vos. La seua veu sonava més profunda. ? Ara us faré cavar i cavar fins a les entranyes de la terra per a portar-me or! Mime estava aterrit. Quan el núvol de fum se n?anà de la seua vista, es va estendre sobre les roques i es va posar a plorar. 6. L?AMO FANFARRÓ. Wotan i Loge van baixar per uns badalls entre les roques fins que van arribar a l?ombrívola cova on Alberich vivia. Wotan va mirar al seu voltant i digué: ? Així que aquest és el Regne dels Nibelungs! Quin lloc tan horrible! Des de cada passatge de la cova arribava el soroll dels centenars d?esclaus fonent i soldant els metalls preciosos per al seu amo. ? Loge ? digué Wotan, ? mira que és fosc i trist aquest forat on no hi ha amor! Què és aquell estrany plor que sent? ? Ei, Mime, eres tu? ? va fer Loge. ? Deixeu-me tranquil! ? cridà Mime. ? Aleshores digues-me per què estàs plorant ? continuà Loge. ? Oh ? contestà contestà Mime, ? el malvat Alberich, amb el seu anell d?or, ens ha fet esclaus! Amb ell ens ha obligat a cavar més fondo en la terra tant de dia com de nit. Tot l?or que aconseguim és per a ell. Aquest maleït or ha omplert la nostra cova de desesperació. Últimament m?ha manat forjar un casc màgic per a ell. El casc el fa invisible i així ens espia sense ser vist i mai no podem descansar. Alerta! El malvat ve ara! Wotan i Loge, forçant molt la vista entre la foscor, podien endevinar la seua silueta quan passava sota la claror del foc d?una torxa. Estava conduint una multitud d?encorbats esclaus negres que estaven carregant grans quantitats d?or, plata i pedres precioses sobre les sues esquenes. El casc estava penjant de la seua cintura. En la seua mà portava un fuet i els déus el podien sentir cridar: ? Apileu l?or! Afanyeu-vos! Afanyeu-vos, colla de ganduls! De sobte, Alberich va veure els déus. ? Qui gosa entrar en la meua cova? ? va preguntar ? Mime, torna al teu treball! I a la resta dels esclaus va cridar-los: ? Més avall, més avall caveu sense parar cadascun de vosaltres i porteu-me or, més i més or! Obeïu, esclaus, obeïu el senyor de l?anell! Tan bon punt la colla d?esclaus desaparegué aterrida, Alberich els digué molt emprenyat: ? Què dimonis feu vosaltres dos ací? ? Solament hem vingut per veure?t ? digué Wotan. ? Hem sentit parlar molt bé de tu. Diuen que eres molt intel·ligent i que saps fer coses meravelloses. Aquests elogis agradaren molt Alberich. Va sentir-se molt orgullós i començà a presumir. ? Mireu, tot aquest or és meu ? va dir. ? Sí ? contestà Loge. ? Mai no havíem vist tant d?or junt, però per a què aprofita? No hi ha cap cosa valuosa ací que es puga comprar amb ell. ? Estic amuntegant-lo ? va dir Alberich. ? Algun dia, amb aquest or faré meravelles. Ja veureu! Seré l?amo del món! El fum negre del regne d?Alberich tacarà fins i tot la neu blanca de les muntanyes, les perfumades flors de les valls i els peixos lluents dels rius. Tothom serà el meu esclau! Mireu aquest Nibelung amb atenció. Ell governarà el món. 7. LOGE ENGANYA EL REI DELS NIBELUNGS. Loge era astut i enginyós. Mentre Alberich fanfarronejava, ell estava pensant com enganyar el nan per furtar-li l?or. ? Segurament ? li va dir a Alberic? deus ser el més poderós dels homes, però suposa que mentre estàs dormint un dels teus esclaus se t?acosta silenciosament i et furta l?anell. ? No hi perill d?això ? va fer somrient Alberich ?. Us ensenyaré un o dos trucs. Veieu aquest casc? És màgic. Amb ell puc fer-me invisible o canviar de forma en un tres i no res. Com podeu veure, estic perfectament segur. ? Mai no he sentit parlar de tals meravelles ? respongué Loge ? i no m?ho puc creure. ? T?ho provaré ? digué el nan, sense sospitar ni per un moment que el maliciós Loge estiguera parant-li una trampa ?. Quina forma vols que adopte? ? Converteix-te en el que vulgues. Sols quan ho veja amb els meus propis ulls et podré creure. Alberich va posar-se el casc i va pronunciar aquest conjur: ?Drac monstruós, drac colossal, vine cap ací amb aspecte infernal!? I, tan ràpid com el raig, va convertir-se en un drac enorme. Loge va simular estar aterrit i va fer creure que anava a eixir més ràpid que un coet de la cova quan el drac se li acostà. De sobte, el drac es va esvair i aparegué Alberich. ? Em creus ara? ? va preguntar orgullós. ? Ja ho crec que sí ? va fer Loge. ? És meravellós, encara que... si pogueres convertir-te en una cosa minúscula, seria molt millor, ja que podries amagar-te en qualsevol lloc i espiar els teus enemics. Però, clar..., fer-se tan xicotet deu ser molt més difícil... ?Solament has de dir-me en quina cosa vols que em convertisca i veuràs de què sóc capaç ? va fanfarronejar Alberich. ?Ja és meu aquest presumit. Ara l?agarraré?, va pensar Loge. ? Series capaç de convertir-te en un diminut gripau que puga amagar-se entre les pedres quan el perill s?acoste? ? Ha! Res de més fàcil ? va riure Alberich. Va posar-se el casc màgic una altra vegada i va pronunciar aquest conjur: ?Vine, petit gripau, ix del teu cau!?. Alberich desaparegué i un minúscul gripau va botar cap als peus de Wotan. ? Afanya?t, Wotan! ? cridà Loge. En un instant, el rei dels déus va posar un peu sobre el gripau i Loge li va prendre el casc màgic. El gripau va esvair-se i aparegué Alberich sota el peu de Wotan. ? Deixa?m anar! ? va cridar el nan. ? Lleva el teu peu de mi ara mateix! ? Et deixaré anar ?va dir-li Wotan ? si promets fer tot el que et diré. ? I què vols? ? va gemegar Alberich. ? Vull tot el teu resplendent or ? contestà Wotan. 8. LA MALEDICCIÓ. Alberich, amagant l?anell sota el seu pit, va murmurar per a si mateix: ?Poden quedar-se amb l?or. Què m?importa? Mentre tinga l?anell podré fer que els meus esclaus caven per a mi i recuperar-lo ràpidament?. ? Pots prendre l?or ? va dir en veu alta. ? Els meus esclaus el deixaran als teus peus. Va acostar la mà als seus llavis i, besant l?anell, va cridar els nans amb la seua màgia. En un moment aparegueren els petits nibelungs carregant el preciós metall. A Alberich no li va agradar que el vegeren sota els peus de Wotan. ? Apileu el tresor ? va cridar ? però no us pareu a veure?m. Encara sóc el vostre amo. Torneu ràpidament al treball. En un minut estaré amb vosaltres. Ai d?aquell que enxampe de braços creuats! Ai d?aquell que no estiga cavant! Tremolant-se de por, tornaren en un tres i no res a les fosques profunditats de la cova. ? Ací tens l?or ? va dir. ? Torna?m el meu casc i deixa?m anar. Però Loge va llançar ràpidament el casc sobre el brillant metall. ? Queda-te?l, doncs ? va amollar el nan, creient que podria forçar fàcilment Mime a fer-li?n un altre amb el poder de l?anell, ? però deixa?m anar. ? Espera un momentet, Alberich ? va dir Wotan. ? Aquell anell que vaig veure brillar en el teu dit, el vull també. ? L?anell! ? va cridar aterrit ? No, mai no serà teu! ? Eixe anell no et pertany ? va fer el déu amb cara severa. ? El vas furtar a les Filles del Rin. ? Pensa-t?ho dues voltes, Wotan, abans de prendre-me?l. T?avise que una maledicció l?acompanya. Però el rei dels déus no li va fer cas i li llevà l?anell del dit. ? Adéu, Alberich ? va dir-li i el deixà lliure. ? Ha! ? va fer el nan de manera despectiva ? Mai no et portarà felicitat. El seu amo sempre sentirà la seua maledicció. La inquietud, la tristesa i la fatiga sempre aniran amb ell. Després va tornar a les profunditats de la caverna molt més pobre que quan anà al riu al principi de la història. Aleshores no tenia or. Ara no té ni or ni amics. 9. EL COBEJÓS FAFNER. Wotan i Loge tornaren a la vessant de la muntanya amb el tresor. Al mateix temps, els gegants Fafner i Fasolt aparegueren portant Freia. Ja tenien pensat que solament tornarien la deessa a canvi d?un bon grapat d?or. Tan bon punt va fer acte de presència Freia, el sol va lluir amb més força, l?aire es girà més dolç i la joventut va tornar a les galtes de Wotan i els altres déus. ? Ací teniu el vostre or ? va dir Wotan. ? Ens sap greu deixar Freia ? digué Fafner. ? Apileu l?or entre nosaltres i ella. Heu de cobrir-ho tot amb el metall preciós perquè si encara podem veure la bella deessa, no ens podrem anar. Els déus van fer com els gegants volien. Van col·locar l?or de manera que ni Fafner ni Fasolt pogueren veure Freia fins que es va acabar. ? Més, més! ? va cridar Fafner amb ulls plens de cobdícia i maldat. ? No és prou alta la pila. Encara puc veure els cabells de la bella Freia. Poseu damunt eixe lluent casc. ? Posa?l, Loge ? va manar Wotan. ? Ací teniu la vostra paga, gegants. Torneu-nos ara Freia. ? Encara no! ? va exclamar Fafner. ? Per ací encara puc veure els ulls de Freia. Poseu eixe anell i tapareu el forat ? va afegir assenyalant el dit de Wotan. ? Mai! ? replicà enfurismat el rei dels déus. ? L?anell pertany a les Filles del Rin ? digué Loge ? i Wotan va a tornar-los-el. Ja heu obtingut molt més del que esperàveu, tot aquesta enorme quantitat d?or, a més del casc. ? Ja no us donaré res més! ? va bramar Wotan ? No hi ha força al món que puga llevar-me aquest anell del dit. ? Aleshores, ens n?anem ? va contestar Faner. ? Ja sabia jo que no ens donaríeu prou or. Freia serà nostra per sempre més. ?Dóna?ls l?anell ? van pregar els altres déus. ? Ella és més important per a nosaltres que tot l?or del món. Sense Freia tots envellirem i morirem. No tenia sentit resistir-se. Wotan sabia que no podia perdre la bella Freia. Així que es llevà l?anell del dit i va tapar el forat que quedava entre la pila de l?or. Els gegants tornaren la deessa. 10. LA COBDÍCIA ENGENDRA MALDAT. Quan es disposaven a arreplegar el tresor. Fafner, que volia tot l?or per a ell a soles, li va pegar un fortíssim colp a Fasolt i el va matar. La cobdícia engendra maldat. Va carregar el tresor i se n?anà al seu país. Ara que el posseïa, no tenia intenció d?usar-lo. Solament el volia pel plaer de posseir-lo, no per les coses que podria haver fet amb ell. L?únic que desitjava fer era evitar que els altres pogueren aconseguir-lo. Fa ficar-se en una cova en el bosc. Va posar-se el casc màgic i va convertir-se en un lleig drac ferotge. Per amor a l?or, va deixar de ser un esplèndid gegant que anava lliurement per les belles muntanyes i va convertir-se en un horrible monstre. La resta de la seu vida la passaria estirat en la porta de la cova per guardar el tresor que romandria inútil allí per a tot el món. La riquesa pot esclavitzar. Fafner, un esclau de l?or. Només anar-se?n Fafner amb el tresor, una gran tempesta va formar-se en el cim de la muntanya. El cel va fer-se negre. Donner, el déu de les tempestes, colpejava el seu martell contra les roques. Els trons retronaren estrepitosament. Els seus ecos s?estengueren de núvol a núvol, de pic a pic i arribaren fins a les valls i la mar. Després, els núvols escamparen. Els rajos del sol ponent penetraren per les profundes valls. Allí, com un gran arc sobre el riu arribant des de la florida vessant de la muntanya fins a la mateixa porta del lluent castell, brillava un meravellós arc de sant Martí que semblava un pont majestuós. ? Mireu! El nostre castell! El nostre formidable Walhalla! ? va exclamar Wotan. ? Creuem. Ell serà la nostra mansió per sempre. Un a un, caminaren pel pont. Quan Wotan passava lentament, va sentir el lament de les Filles del Rin davall en el riu: ?Or del Rin, or del Rin, fem de menys la teua llum!? ?Mai no seré feliç de nou?, va pensar tristament. ?He perdut el meu honor a canvi del Walhalla. Quin preu tan terrible he pagat!? |
| ||||||
|
ACTIVITATS. L?or del Rin. NOM: ______________________________________________________________________ 1. ALBERICH ES TROBA AMB LES FILLES DEL RIN. a) Completa el text amb aquestes paraules: Guaita! esvaroses nan cabells foscos acostumats punys pujat cabells cim En el riu Rin vivien tres boniques sirenes. Es deien les Filles del Rin. Tenien llargs i rossos 1__________ que flotaven sobres les ones del riu quan nadaven de roca en roca. Son pare se n?anà i els deixà al seu càrrec una gran quantitat d?or pur. Aquest or estava en el 2__________de la roca més alta del riu. Cada matí les encantadores Filles del Rin cantaven i ballaven molt alegres il·luminades per la brillantor de l?or pur. Un matí, quan el sol estava brillant amb gran intensitat, les Filles del Rin van ser espantades per un estrany so provinent de les profunditats de l?aigua. ? 3___________? va murmurar una d?elles. ? Què es allò que està mirant-nos de manera estranya des d?aquelles roques? Allí, amagant-se per la vora del riu, van veure un horrible 4 __________ negre. ? Qui eres tu i què vols? ? preguntaren les sirenes. ? Sóc Alberich ? respongué el nan al temps que tractava d?escalar les 5 ________ roques. ? Vinc del regne dels Nibelungs, de les profunditats de la terra. ? Que! ? digueren les Filles del Rin. ? Vius sota terra en els 6 ___________ abismes on no arriba la claror del sol? ? Sí respongué el nan. ? Però he 7 __________ ací dalt per jugar amb vosaltres. Estengué les seues lletges i deformes manetes per agafar les esveltes mans de les sirenes. Es burlaren del nan i se n?anaren a una roca més alta. Alberich les va seguir. Va pestanyejar i s?esvarà sota la claror del dia perquè els seus ulls no estaven 8 _____________ a la llum del sol. Les sirenes se?n van riure a crits mentre jugaven burletament. Van cridar-lo per prendre-li els 9 ____________. Se li acostaren, simulant que anaven a agafar-lo de la mà per jugar amb ell. Quan el nan estenia el seu braç, elles es llançaven a l?aigua i fugien com un coet burlant-se i rient-se més fort que mai. Alberich es va enfurismar cosa de no dir i es posà molt violent. Va serrar els seus 10 ____________ i cridà: ? Ai de vosaltres si us agarre ara! b) Escriu si és veritable o fals: 1. Les Filles del Rin eren sirenes de riu. V F 2. Alberich era un nan que tenia unes gran mans. V F 3. Alberich vivia sota terra i no estava acostumat a la llum del sol. V F 4. Les sirenes tenien per missió vigilar l?or del Rin. V F 5. Alberich estava guaitant-les mentre estaven nadant. V F 6. Les Filles del Rin volien ser amigues del nan. V F 7. Les Filles del Rin es van burlar del nan quan es va esvarar. V F 8. Quan Alberich es va enfurismar va amenaçar les sirenes. V F c) Descriu els personatges de la lectura: Alberich: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Les Filles del Rin: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ d) Escriu un resum de la lectura: ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2. EL ROBATORI DE L?OR. a) Completa el text amb aquestes paraules: endreçar-se Favades barallaven riure anell darrere esvarosa profund cridaren lleig Alberich era el més horrible de tots els petits, lletjos i negres Nibelungs. Els Nibelungs tenien cares de pomes agres perquè sempre estaven renyint entre sí. Es 1 ___________ des del matí fins a la nit. Això va fer que el seu aspecte fóra barallós i 2 __________. Quan Alberich corria 3 __________ de les sirenes va veure de sobte l?or lluint en el sol del matí. Va parar en sec; va 4 ____________ tant com la seua xicoteta esquena torta i deforme li va permetre, i va obrir els ulls de bat a bat. ? Oh, germanes, mireu com Alberich mira fixament el nostre or! ? va dir una de les sirenes. ? Potser siga l?enemic de què el nostre pare ens va avisar. Que descuidades hem segut! ? 5 ___________? respongué una. ? Qui s?espantaria d?aquest petit negre tipus? No ens farà cap mal. Deixem-lo mirar l?or. Vinga, cantem! Però el nan no va 6 ___________ amb elles. No llevava els ulls de l?or. ? Això ? van dir les sirenes és el nostre or del Rin. ? Un joguet molt bonic ? digué Alberich. ? Sí ? contestaren les despreocupades germanes. ? És or màgic. Qui amb ell es faça un 7 ____________, tindrà tot el poder del món, excepte amor. Alberich va pensar: ?Què m?importa l?amor si tinc tot l?or que vull?? Aleshores va pujar a l? 8 ___________ roca i va furtar l?or. Amb un salvatge bot va submergir-se en les profunditats més fondes. Baixà i baixà cap al seu 9 __________ i fosc regne a tota carrera, agarrant el preciós or i murmurant: ? Ara, tota la terra és meua. És meua, tota meua. Ara, jo governaré el món. Pobre del boig d?Alberich! No sabia que les millors coses d?aquest món estan fetes de coses que l?or no pot comprar. El poder de l?amor és més gran que el poder de l?or. Les sirenes 10 _____________ : ? El nostre or! El nostre or! El nostre preciós or! Massa tard! Des de les més profundes fondàries van sentir el riure aspre i rude d?Alberich, el nan: ? Ha, ha, ha, ha... b) Indica si es veritable o fals: 1. Alberich era molt lleig, però tenia cara de bona persona. V F 2. Va descobrir l?or quan anava darrere de les sirenes. V F 3. Les sirenes pensaven que Alberich no podia fer-los cap mal. V F 4. Ningú no va avisar-les que vindria un enemic. V F 5. Quan ballaren cantaren una cançó burlant-se del nan. V F 6. Les sirenes no li digueren a Alberich que l?or era màgic. V F 7. Qui es faça un anell amb l?or serà l?amo del món. V F 8. Qui tinga l?anell, també tindrà l?amor. V F 9. Alberich va furtar l?or. V F 10. Quan es fa de nit les sirenes ploren perquè ja no tenen l?or. V F 3. EL CASTELL DELS DÉUS. a) En la pàgina 4 de la lectura tens a Wotan. Ordena les paraules i en sabràs més: - Wotan déus. és el rei dels - amb el poder llança. Governa el món de la seua - de la cara i té barba. Li falta un ull una llarga - un casc ales. Porta al cap amb dues - un gran meravellós. Vol viure en castell - el i fort. Les pomes daurades mantenen jove - disfressar-se el món. Li agrada i recórrer - Quan pot ser terrible. s?emprenya - Vol ser del Nibelung. l?amo de l?anell - No furtar-li l?anell a Alberich. l?importarà - Wotan _________________________________________________ - Governa ________________________________________________ - Li _____________________________________________________ - Porta __________________________________________________ - Vol ____________________________________________________ - Les ____________________________________________________ - Li _____________________________________________________ - Quan __________________________________________________ - Vol ____________________________________________________ - No ____________________________________________________ b) Completa amb aquestes paraules: castell digué muntanya pensava somni gitar-se riu cunyada lluent gegant En una vessant d?una 1 ____________, a la riba del Rin, vivien els déus. El més poderós era Wotan, el rei. Sempre havien viscut a l?exterior perquè ell mai no havia segut capaç de trobar un 2 ___________ prou gran com per construir el gran castell que volia per a ells. Un dia, aparegueren per aquell lloc els gegants més grans que Wotan havia vist en sa vida. Es deien Fafner i Fasolt. Eren moltes voltes més grans que Wotan. El déu els contà quantes ganes tenia d?estar en un 3 __________ meravellós. ? Construirem eixe castell si tu ens dones la teua 4 ____________, Freia ? va proposar Fafner, que era el que parlava pels dos gegants. Els gegants volien emportar-se la bella Freia al seu país. Wotan no es parà a pensar com seria de terrible si perdera Freia. No 5 ____________ més que en el seu meravellós castell. ? Construïu-lo, Fafner ? li 6 _____________. Aquella nit Wotan i els altres déus van 7 _____________ a dormir en la vessant de costum. El rei dels déus va somniar amb un meravellós castell amb torres lluents sota la claror del sol matinal. Un nou dia naixia en el preciós país on el 8 _________ Rin flueix. Els déus estaven despertant, passada la nit. Mentre ells dormien, Fafner i Fasolt havien construït un meravellós castell. La dona de Wotan va ser la primera en veure?l. ? Desperta, Wotan! Desperta! ? va fer. Quan el rei dels déus va obrir els ulls, va veure el castell sobre el cim de la . muntanya. Quin castell més gran i 9 __________ era! Ple de goig va dir: ? Està acabat! El meu gloriós 10 ___________ s?ha acomplit! c) Escriu veritable o Fals: 1. Els déus vivien en la muntanya. V F 2. Wotan buscava un nan que li construira un gran castell. V F 3. Fafner i Fasolt eren uns gegants enormes. V F 4. A canvi de fer el castell, volien les pomes daurades de Freia. V F 5. Solament Freia sabia conrear les pomes daurades. V F 6. Wotan volia les pomes daurades perquè eren molt boniques. V F 7. Fafner s?enfurismà perquè Wotan no els volia donar Freia. V F 8. Fafner no acceptava una altra cosa que Freia. V F 9. Loge era un déu molt astut. V F 10. Wotan va fer el tracte sense esperar l?arribada de Loge. V F 4. ELS GEGANTS S?EMPORTEN FREIA. a) En la pàgina 11 de la lectura tens a Freia. Ordena les paraules per a fer frases sobre ella: - de les daurades. Freia és la deessa pomes - eterna joventut als Les pomes donen déus. - pel dels déus. Ella era el pagament castell - aterrida l?agarraren. La deessa estava quan - l?emportaren Els gegants se amb ells. - de l?or del Rin. La a canvi tornarien Freia _______________________________________________________ Les _________________________________________________________ Ella _________________________________________________________ La __________________________________________________________ Els _________________________________________________________ La __________________________________________________________ b) Completa amb aquestes paraules: puc lluent estem aterrida menjat Anem cavil·lant mateix envellir barallar-nos ? Deixa?m dir el que 1 __________ disposats a fer, Wotan. Si tu m?aconsegueixes eixe or per a nosaltres, l?acceptarem en lloc de Freia. ? So bandarra! ? exclamà Wotan ? Com 2 _________ donar-te el que no és meu? ? Molt bé ? digué Fafner. ? No hem vingut ací per 3 ______________. Ja hem esperat massa. Ens portarem la nostra paga. Vine, Freia, has de vindre amb nosaltres. La pobra i 4 __________ Freia va plorar i cridar quan Fafner i Fasolt la van agarrar i se l?emportaren per les muntanyes. Es girà cap a Wotan i Loge i els digué: ? Tindrem a Freia en el nostre poder fins a la nit. Després tornarem, i si teniu eixe 5 ___________ or del Rin per a nosaltres, aleshores podreu quedar-vos amb ella. Si no ens doneu l?or, Freia serà nostra per a sempre. Tan bon punt se n?anà Freia, les flors començaren a marcir-se. Wotan i els altres déus començaren a 6 ____________ i els seus cabells es feren blancs. Li paregué a Wotan que era un somni horrible. De sobte, Loge va dir en veu alta: ? Avui no hem 7 _____________ la fruita de Freia! Ara que se n?ha anat, tots nosaltres ens pansirem i morirem! Wotan havia estat mirant fixament el terra, 8 _____________ què podria fer per salvar els déus i ell 9 _____________. ? Vine, Loge ? va dir. ? Hem d?anar al fosc i profund regne dels Nibelungs. He de fer-me amb l?or! 10 ___________ pel barranc. No puc anar pel riu. No vull sentir els laments de les Filles del Rin. c) Indica qui està parlant: ? Les Filles del Rin estan en un gran compromís. ___________________ ? Per què vol Alberich l?or? ___________________ ? Jo no tinc temps per a les Filles del Rin ara. ___________________ ? Com puc donar-te el que no és meu? ___________________ ? Vine, Freia, has de vindre amb nosaltres. ___________________ ? Avui no hem menjat la fruita de Freia! ___________________ ? Hem d?anar al fosc i profund regne dels Nibelungs. ________________ d) Corregeix aquestes frases: 1. Loge havia arribat prompte. ___________________________________ 2. Alberich havia comprat l?or. ___________________________________ 3. Wotan volia salvar les Filles del Rin. ____________________________ 4. Fafner volia més Freia que l?or. ________________________________ 5. Freia va riure quan Fafner i Fasolt se l?emportaren per les muntanyes. ____________________________________________________________ 6. Els déus es feren joves. _______________________________________ 5. EL REGNE DELS NIBELUNGS. a) Ordena estes frases sobre els Nibelungs: 1. rei Nibelungs. Alberich és el dels 2. bons Nibelungs són ferrers. Els 3. i joguets. Abans adorns feien 4. del malvat són esclaus Alberich. Ara 5. subterrani i seu país és fosc. El 6. ferrer el millor nibelung. Mime és 7. de ferro fet un casc màgic forjat. Ha 8. invisible amb es va el casc. Alberich 9. aterrit plorar. Mime estava i va 1. _______________________________________________________ 2. _______________________________________________________ 3. _______________________________________________________ 4. _______________________________________________________ 5. _______________________________________________________ 6. _______________________________________________________ 7. _______________________________________________________ 8. _______________________________________________________ 9. _______________________________________________________ b) Completa aquestes frases amb les paraules del quadre: meravellós encluses aprofitaria esclaus metall aterrit furtara entranyes millor ferrers - El ferrer havia de fer-lo tal com el seu amo li havia indicat, però no sabia per a què 1 ___________. Quan va acabar-lo, va témer que tinguera algun poder 2 ____________, i no volgué que Alberich el tinguera. Desitjava quedar-se?l per a sí mateix. - Els nans Nibelungs eren uns 3 ____________ experts i excel·lents treballadors del 4 __________. Des de cada petita cavitat i recòndit cantó venia el so de les sorolloses 5 _____________. - Ha, ha, ha! Ara us faré treballar, 6 _____________! Ja no gosareu gandulejar perquè quan no em pugueu veure jo estaré vigilant-vos. La seua veu sonava més profunda. - Abans que Alberich 7 ______________ l?or, els Nibelungs cantaven sovint mentre treballaven. De vegades feien bonics adorns per a les seues dones o joguets per als seus xiquets. - Mime estava 8 ______________. Quan el núvol de fum se n?anà de la seua vista, es va estendre sobre les roques i es va posar a plorar. - Mime, que era el germà d?Alberich, era el 9 ____________ ferrer de tot aquest eixam de negres esclaus. Alberich va forçar-lo a fer-li un estrany casc màgic. Estava fet de ferro forjat. - Dóna?m eixe casc ? digué Alberich. ? Vull que sàpies que tot el que hi ha en aquesta cova em pertany. Mime hagué de donar-se per vençut. Alberich se?l va posar en el cap. - Ara us faré cavar i cavar fins a les 10 ____________ de la terra per a portar-me or! c) Contesta aquestes preguntes: 1. Com era el país dels Nibelungs? _______________________________________________________ 2. A què es dedicaven? _______________________________________________________ 3. Què feien abans que Alberich els esclavitzara? _______________________________________________________ 4. Qui era Mime? _______________________________________________________ 5. Què va fabricar Mime? Per a qui era? _______________________________________________________ 6. Per a què aprofitava el que va fabricar Mime? _______________________________________________________ 7. Per què tenia Mime tanta por? _______________________________________________________ d) Separa les paraules i escriu correctament: 1. AlbericheraelreidelsNibelungs,unsnansesclavitzatsperell. _______________________________________________________ 2. Cadadiateniaméspoderperquèelsnanstreballavensensedescans. _______________________________________________________ 3. Mimevafabricar-liuncascmàgicqueelfeiadesaparéixer. _______________________________________________________ 4. AraAlberichpodiaespiarelsNibelungssenseservist. _______________________________________________________ 6. L?AMO FANFARRÓ. a) Ordena segons la lectura: ( ) ? Afanyeu-vos, colla de ganduls!( ) ? Quin lloc tan horrible!( ) ? Què dimonis feu vosaltres dos ací?( ) ? Alerta! El malvat ve ara!( ) ? Hem sentit parlar molt bé de tu.( ) ? Tothom serà el meu esclau!( ) Aquests elogis agradaren molt Alberich.( ) ? Ei, Mime, eres tu? ? va fer Loge.( ) Wotan va mirar al seu voltant i digué: b) Completa aquestes frases amb les paraules del quadre: màgic fosc soroll badalls metalls cova foscor esclaus claror fuet Wotan i Loge van baixar per uns 1____________ entre les roques fins que van arribar a l?ombrívola 2_________ on Alberich vivia. Wotan va mirar al seu voltant i digué: ? Així que aquest és el Regne dels Nibelungs! Quin lloc tan horrible! Des de cada passatge de la cova arribava el 3___________ dels centenars d?esclaus fonent i soldant els 4__________ preciosos per al seu amo. ? Loge ? digué Wotan, ? mira que és 5___________ i trist aquest forat on no hi ha amor! Què és aquell estrany plor que sent? ? Ei, Mime, eres tu? ? va fer Loge. ? Deixeu-me tranquil! ? cridà Mime. ? Aleshores digues-me per què estàs plorant ? continuà Loge. ? Oh ? contestà contestà Mime, ? el malvat Alberich, amb el seu anell d?or, ens ha fet 6____________! Amb ell ens ha obligat a cavar més fondo en la terra tant de dia com de nit. Tot l?or que aconseguim és per a ell. Aquest maleït or ha omplert la nostra cova de desesperació. Últimament m?ha manat forjar un casc 7__________ per a ell. El casc el fa invisible i així ens espia sense ser vist i mai no podem descansar. Alerta! El malvat ve ara! Wotan i Loge, forçant molt la vista entre la 8___________ , podien endevinar la seua silueta quan passava sota la 9 ____________ del foc d?una torxa. Estava conduint una multitud d?encorbats esclaus negres que estaven carregant grans quantitats d?or, plata i pedres precioses sobre les sues esquenes. El casc estava penjant de la seua cintura. En la seua mà portava un 10___________ i els déus el podien sentir cridar: ? Apileu l?or! Afanyeu-vos! Afanyeu-vos, colla de ganduls! c) Escriu els adjectius que acompanyen aquests noms: cova ______________ lloc _______________ metalls _______________ forat _________ i __________ plor ____________ Alberich __________ or _____________ casc __________ esclaus ____________ i __________ pedres __________ colla __________ coses __________cosa __________ fum ___________ neu__________ flors__________ peixos____________ d) Qui està parlant? ? Ei, Mime, eres tu? ___________________________________ ? Què dimonis feu vosaltres dos ací? ______________________ ? Apileu l?or! Afanyeu-vos, colla de ganduls! _______________ ? Aleshores digues-me per què estàs plorant. ________________ ? Així que aquest és el Regne dels Nibelungs! _______________ ? Què és aquell estrany plor que sent? ______________________ ? Deixeu-me tranquil! ___________________________________ ? Qui gosa entrar en la meua cova? ________________________ ? Mireu, tot aquest or és meu. _____________________________ ? Ja veureu! Seré l?amo del món! __________________________ 7. LOGE ENGANYA EL REI DELS NIBELUNGS. a) Aquest és Loge. Ordena les paraules i en sabràs més: 1. déu del foc. Loge és el 2. maliciós i astut. És un déu molt 3. quan necessita consell. Wotan el crida 4. l?informaren del robatori de l?or. Les Filles del Rin 5. que Alberich havia furtat l?or del Rin. Va dir a Wotan 6. per furtar-li l?or. Va enganyar Alberich 7. el nan es fera gripau. Va aconseguir que 8. agarrar el nan. Gràcies a ell, Wotan va 1. _____________________________________________________________ 2. _____________________________________________________________ 3. _____________________________________________________________ 4. _____________________________________________________________ 5. _____________________________________________________________ 6. _____________________________________________________________ 7. _____________________________________________________________ 8. _____________________________________________________________ b) Indica qui està parlant: ? Mai no he sentit parlar de tals meravelles. ____________________ ? Quina forma vols que adopte? ____________________ ? Vull tot el teu resplendent or. ____________________ ? Lleva el teu peu de mi ara mateix! ____________________ ? Sols quan ho veja et podré creure. ____________________ ?Amb ell puc canviar de forma ràpidament. ____________________ ? Ha! Res de més fàcil. ____________________ ? Afanya?t, Wotan! ____________________ c) Escriu veritable o Fals: 1. Loge no era massa intel·ligent. V F 2. Loge li feia la pilota a Alberich per enganyar-lo. V F 3. Alberich era un presumit que s?ho tenia molt cregut. V F 4. Quan aparegué el monstre, Loge tremolava de por. V F 5. El casc era màgic i et podia fer invisible. V F 6. Alberich va pronunciar dos conjurs per transformar-se. V F 7. Primer es va convertir en gripau i després, en drac. V F 8. Loge li posà el peu a Alberich i Wotan li llevà el casc del cap. V F 9. Loge era un déu molt astut. V F 10. Wotan li demanà al nan tot l?or a canvi d?alliberar-lo. V F d) Completa amb aquestes paraules: gripau meravellós quina gemegar riure Afanya?t sota posar esvair màgic De sobte, el drac es va 1 ____________ i aparegué Alberich. ? Em creus ara? ? va preguntar orgullós. ? Ja ho crec que sí ? va fer Loge. ? És 2 ___________ , encara que... si pogueres convertir-te en una cosa minúscula, seria molt millor, ja que podries amagar-te en qualsevol lloc i espiar els teus enemics. Però, clar..., fer-se tan xicotet deu ser molt més difícil... ?Solament has de dir-me en 3 _________ cosa vols que em convertisca i veuràs de què sóc capaç ? va fanfarronejar Alberich. ?Ja és meu aquest presumit. Ara l?agarraré?, va pensar Loge. ? Series capaç de convertir-te en un diminut 4 ____________ que puga amagar-se entre les pedres quan el perill s?acoste? ? Ha! Res de més fàcil ? va 5 ___________ Alberich. Va posar-se el casc 6 ____________ una altra vegada i va pronunciar aquest conjur: ?Vine, petit gripau, ix del teu cau!?. Alberich desaparegué i un minúscul gripau va botar cap als peus de Wotan. ?7 _____________, Wotan! ? cridà Loge. En un instant, el rei dels déus va 8 _____________ un peu sobre el gripau i Loge li va prendre el casc màgic. El gripau va esvair-se i aparegué Alberich 9 ___________ el peu de Wotan. ? Deixa?m anar! ? va cridar el nan. ? Lleva el teu peu de mi ara mateix! ? Et deixaré anar ?va dir-li Wotan ? si promets fer tot el que et diré. ? I què vols? ? va 10 _______________ Alberich. ? Vull tot el teu resplendent or ? contestà Wotan. 8. LA MALEDICCIÓ. a) En la portada tens la foto de Wagner. Ordena les paraules i en sabràs més: 1. l?autor de ?L?or del Rin?. Wagner és2. compositors més importants. És un dels3. la lletra de les seues òperes. Escrivia la música i 4. Rin? forma ?L?or del part de ?L?anell del Nibelung?. 5. aparéixen personatges mitològics. En ?L?anell del Nibelung? 1. _____________________________________________________________ 2. _____________________________________________________________ 3. _____________________________________________________________ 4. _____________________________________________________________ 5. _____________________________________________________________ a) Indica qui està parlant: ? L?anell que brillava en el teu dit, el vull també. _______________ ? Torna?m el meu casc i deixa?m anar. _______________ ? Ai d?aquell que no estiga cavant! _______________ ? Eixe anell no et pertany. El vas furtar. _______________ ? El seu amo sempre sentirà la seua maledicció. _______________ ? Apileu el tresor, però no us pareu a veure?m. _______________ c) Completa amb aquestes paraules: esclaus besant aparegueren pit pertany aterrit braços prendre casc peus Alberich, amagant l?anell sota el seu 1 __________, va murmurar per a si mateix: ?Poden quedar-se amb l?or. Què m?importa? Mentre tinga l?anell podré fer que els meus 2 ___________ caven per a mi i recuperar-lo ràpidament?. ? Pots 3 __________ l?or ? va dir en veu alta. ? Els meus esclaus el deixaran als teus peus. Va acostar la mà als seus llavis i, 4 __________ l?anell, va cridar els nans amb la seua màgia. En un moment 5 ___________ els petits nibelungs carregant el preciós metall. A Alberich no li va agradar que el vegeren sota els 6 ___________ de Wotan. ? Apileu el tresor ? va cridar ? però no us pareu a veure?m. Encara sóc el vostre amo. Torneu ràpidament al treball. En un minut estaré amb vosaltres. Ai d?aquell que enxampe de 7 __________ creuats! Ai d?aquell que no estiga cavant! Tremolant-se de por, tornaren en un tres i no res a les fosques profunditats de la cova. ? Ací tens l?or ? va dir. ? Torna?m el meu 8 ____________ i deixa?m anar. Però Loge va llançar ràpidament el casc sobre el brillant metall. ? Queda-te?l, doncs ? va amollar el nan, creient que podria forçar fàcilment Mime a fer-li?n un altre amb el poder de l?anell, ? però deixa?m anar. ? Espera un momentet, Alberich ? va dir Wotan. ? Aquell anell que vaig veure brillar en el teu dit, el vull també. ? L?anell! ? va cridar 9 ____________ ? No, mai no serà teu! ? Eixe anell no et 10 __________ ? va fer el déu amb cara severa. ? El vas furtar a les Filles del Rin. 9. EL COBEJÓS FAFNER. a) Aquests són els gegants. Ordena les paraules i en sabràs més: 1. els dos gegants de la historia. Fasolt i Fafner són 2. la construcció del castell dels déus. Wotan els encarregà 3. era la deessa Freia. El preu pel treball 4. deessa a tresor. Tornaren la canvi del 5. Fasolt volia tot. Fafner matà perquè ho 6. en drac i es quedà en una cova protegint l?or. Fafner va convertir-se 1. _______________________________________________________ 2. _______________________________________________________ 3. _______________________________________________________ 4. _______________________________________________________ 5. _______________________________________________________ 6. _______________________________________________________ c) Escriu veritable o Fals: 1. Fasolt i Fafner preferien quedar-se amb Freia que amb l?or. V F 2. Fafner era molt avariciós i cobejava l?or. V F 3. A més de l?or, demanaren el casc màgic i l?anell. V F 4. Wotan no estava disposat a donar el casc màgic. V F 5. Wotan els donà l?anell perquè els altres déus li ho demanaren. V F 6. Fafner va compartir el tresor amb Fasolt. V F d) Completa amb aquestes paraules: pogueren força cobdícia gegants enfurismat pregar damunt afegir teniu forat Els déus van fer com els 1 _________ volien. Van col·locar l?or de manera que ni Fafner ni Fasolt 2 __________ veure Freia fins que es va acabar. ? Més, més! ? va cridar Fafner amb ulls plens de 3 ___________ i maldat. ? No és prou alta la pila. Encara puc veure els cabells de la bella Freia. Poseu 4 __________ eixe lluent casc. ? Posa?l, Loge ? va manar Wotan. ? Ací 5 ____________ la vostra paga, gegants. Torneu-nos ara Freia. ? Encara no! ? va exclamar Fafner. ? Per ací encara puc veure els ulls de Freia. Poseu eixe anell i tapareu el forat ? va 6 __________ assenyalant el dit de Wotan. ? Mai! ? replicà 7 ______________ el rei dels déus. ? L?anell pertany a les Filles del Rin ? digué Loge ? i Wotan va a tornar-los-el. Ja heu obtingut molt més del que esperàveu, tot aquesta enorme quantitat d?or, a més del casc. ? Ja no us donaré res més! ? va bramar Wotan ? No hi ha 8 __________ al món que puga llevar-me aquest anell del dit. ? Aleshores, ens n?anem ? va contestar Faner. ? Ja sabia jo que no ens donaríeu prou or. Freia serà nostra per sempre més. ?Dóna?ls l?anell ? van 9 ____________ els altres déus. ? Ella és més important per a nosaltres que tot l?or del món. Sense Freia tots envellirem i morirem. No tenia sentit resistir-se. Wotan sabia que no podia perdre la bella Freia. Així que es llevà l?anell del dit i va tapar el 10 __________ que quedava entre la pila de l?or. Els gegants tornaren la deessa. 10. LA COBDÍCIA ENGENDRA MALDAT. a) En la pàgina 12 tens els déus. Ordena les paraules i en sabràs més: 1. dels déus. llança governa el món. Wotan és el rei Amb la seua 2. Fricka és la dona discutir sovint. de Wotan. Solen 3. de Fricka. Els déus es mantenen joves amb les seues pomes. Freia és la germana 4. Loge és el molt astut. déu del foc. És 5. Donner és el déu de Amb el seu martell provoca els trons. les tempestes. 1. _________________________________________________________ 2. _________________________________________________________ 3. _________________________________________________________ 4. _________________________________________________________ 5. _________________________________________________________ b) Separa les paraules correctament i escriu les oracions corresponents. 1. Vacarregareltresorisen?anàalseupaís. _________________________________________________________ 2. Vaposar-seelcascmàgicivaconvertir-seenunlleigdracferotge. _________________________________________________________ 3. Donner,eldéudelestempestes,colpejavaelseumartellcontralesroques. _________________________________________________________ 4. Wotanvapensar:?HeperdutelmeuhonoracanvidelWalhalla?. _________________________________________________________ c) Completa els text següent amb aquestes paraules: cobdícia esclavitzar altres tresor tempesta Creuem martell monstre ferotge núvol Quan es disposaven a arreplegar el 1 _________. Fafner, que volia tot l?or per a ell a soles, li va pegar un fortíssim colp a Fasolt i el va matar. La 2 __________ engendra maldat. Va carregar el tresor i se n?anà al seu país. Ara que el posseïa, no tenia intenció d?usar-lo. Solament el volia pel plaer de posseir-lo, no per les coses que podria haver fet amb ell. L?únic que desitjava fer era evitar que els 3 _________ pogueren aconseguir-lo. Fa ficar-se en una cova en el bosc. Va posar-se el casc màgic i va convertir-se en un lleig drac 4 ___________ . Per amor a l?or, va deixar de ser un esplèndid gegant que anava lliurement per les belles muntanyes i va convertir-se en un horrible 5 _______________. La resta de la seu vida la passaria estirat en la porta de la cova per guardar el tresor que romandria inútil allí per a tot el món. La riquesa pot 6 ___________ . Fafner, un esclau de l?or. Només anar-se?n Fafner amb el tresor, una gran 7 __________ va formar-se en el cim de la muntanya. El cel va fer-se negre. Donner, el déu de les tempestes, colpejava el seu 8 _____________ contra les roques. Els trons retronaren estrepitosament. Els seus ecos s?estengueren de 9 ________ a núvol, de pic a pic i arribaren fins a les valls i la mar. Després, els núvols escamparen. Els rajos del sol ponent penetraren per les profundes valls. Allí, com un gran arc sobre el riu arribant des de la florida vessant de la muntanya fins a la mateixa porta del lluent castell, brillava un meravellós arc de sant Martí que semblava un pont majestuós. ? Mireu! El nostre castell! El nostre formidable Walhalla! ? va exclamar Wotan. ? 10 ____________ . Ell serà la nostra mansió per sempre. ACTIVITATS FINALS. a) Escriu breument l?argument de ?L?or del Rin?. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ b) Digues si t?ha agradat la lectura i explica per què. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ |
| ||||||
|
Querido Rex, Ojalá seas recompensado (con Oro del Rin, por ejemplo), por todo este trabajo. Está nuestra lengua vernácula como para prescindir de gente con las ganas de trabajar que tienes tú. |
| ||||||
|
Muy amable, Jabadsan. La verdad es que me lo he pasado muy bien y no veas lo feliz que me siento cuando un crío de Ucrania, Pakistán o Ecuador lee en nuestra lengua a Wagner, es una gozada. Muchas gracias. Rex. |
| ||||||
|
Estimado Rex. ¡Qué bonita y maravillosa idea! Mis felicitaciones por tu trabajo y el buen rollo que destilas. También yo, humildemente, hago esfuerzos constantes y diarios para expresarme en mi idioma, el Gallego, que comparto con otros amigos y amigas y con todo el que sienta que en la diversidad cultural de España está la grandeza del Estado. Debemos querer y proteger nuestros idiomas y propagar la cultura y el entendimiento entre todos. Insisto en mis felicitaciones, Rex. Wagner estaría encantado. Posiblemente te llamaría y querría conocerte. Yo también. Algún día podré conocerte. Unha aperta. (un abrazo) |
| ||||||
|
Muchas gracias por tus palabras, amigo Antón y unha aperta también para ti. Es una pena que la riqueza cultural y lingüística de que goza España no sea algo que llegue a todos. A mí me encantaría escuchar alguna vez alguna canción cantada en gallego o vasco, que canciones en lenguas extranjeras como el inglés o el francés nos llegan con muchísima más frecuencia. Para serte sincero, no he vuelto a escuchar cantar en gallego por la tele desde de Juan Pardo cantaba aquello de ?Falade galego?, aunque sí que tengo Cds de grupos como Luar Na Lubre; en concreto su disco ?Cabo do mundo? me parece precioso. No comprendo cómo no se dan a conocer en toda España estos trabajos. Me parece vergonzoso. Y no digamos lo que sucede con el Euskera, que jamás de los jamases tuve ocasión de oír cantar en esta lengua hasta que visité el País Vasco. Mucho llenarse la boca con aquello de ?la riqueza cultural y lingüística? y a la hora de la verdad na de na ... Lo cierto es que cuando oímos hablar en televisión del resto de las lenguas que se hablan en España además del castellano suele ser de manera negativa. Esperemos que esto cambie, que hasta en la ultracentralista y jacobina Francia se empieza a reconocer lo que denominan ?lenguas regionales?. Pues nada, amigo. A ver si te acercas por aquí que tengo muchas ganas de conocerte. Según parece, la temporada que viene representarán el Anillo completo; ésta sería una buena ocasión. Una forta abraçada (no creo que necesiten traducción, ¿verdad? Rex. PD. Hace años leí ?Follas Novas? en una edición bilingüe gallego-castellano. Fue una gozada y sólo tuve que consultar la versión castellana de vez en cuando, como cuando leí el Cantar de Mío Cid en castellano antiguo frente a la versión moderna de Menéndez Pidal (si no me falla la memoria). |