|
|||||||
Número 276 - Zaragoza - Diciembre 2023|
|
|
FORO
|
|
||||||||||
 |
Suscríbete ya a la newsletter de Música Clásica |
| Lohengrin contado por los niños. |
| ||||||
|
Hola, amigos: Seguro que alguna vez habéis visto en la tele parejas de niños hablando de esto o de aquello. Pues bien, el otro día les puse un control de lectura a mis alumnos de castellano. Se trata de chicos extranjeros de educación compensatoria de países tan variados como Ucrania. China, Rumanía o Pakistán. Os trascribo algunas de sus respuestas: ?Lohengrin es bueno. Vino a salvar a Elsa y venció a Telramund.? ?Telramund es muy malo y acusa a Elsa de asesinar a su hermano, pero es vencido por Lohengrin.? ?Ortrud es muy mala por mentir sobre Elsa.? ? Un día Telramund acusa a Elsa de asesinato y Lohengrin llega en un cisne para salvarla. Los malvados son desterrados, pero engañan a Elsa y se quedan. Lohengrin mata a Telramund y se va al final.? ?El episodio que más me ha gustado es cuando Lohengrin mata a Telramund. El libro me ha gustado porque es muy bonito?. ?Yo cambiaría la batalla. Telramund le pediría perdón a Lohengrin, se harían amigos y lucharían juntos contra el mal.? ?Lohengrin es un caballero valiente, guapo y fuerte que se le aparece a Elsa en sueños y ella se enamora de él. No es caballero de caballo porque va en cisne. Es el Caballero del Cisne y salva a Elsa.? ?Telramund era un malvado mentiroso.? ?El cuento me ha gustado porque al final mata a Telramund, que era un malvado y se lo merecía, y aparece el hermano de Elsa. Les diría a mis amigos que lo leyeran porque es una historia muy bonita?. ?Podrían meter en la cárcel a Telramund. Así no moriría nadie y serían todos felices.? ?Elsa es una chica que ha sido acusada falsamente de asesinato. Es muy buena.? ?Telramund es el esposo de Ortrud, que también quería matar al Caballero del Cisne. Es muy malo?. ?Ortrud es una bruja muy mala que quería matar a Elsa.? ?Telramund y Ortrud querían matar a Elsa, pero apareció el Caballero del Cisne y ganó el combate. El caballero le dice a Elsa que si quería casarse con él pero que no le pregunte ni su nombre ni su origen. Llegó el día de la boda. Los invitados compartían su felicidad con los esposos, pero Telramund y Ortrud esperaban venganza. Cuando se quedaron solos, Elsa no pudo aguantarse más y le preguntó su nombre?. ?Me ha gustado cuando llegó el combate y cuando Elsa le pregunta el nombre al caballero. No se lo recomendaría a mis compañeros porque este cuento es muy largo y no me ha gustado mucho?. ?Para que el cuento acabe bien, Telramund y Ortrud no tendrían que haber esperado el momento de la venganza?. ?Lohengrin es el príncipe que manda a los guerreros buenos, lleva una armadura muy fuerte y mata al malo. Elsa es la princesa que acusan de matar a su hermano. Telramund es el guerrero más fuerte de los malos. Hay una mujer mala, pero no me acuerdo cómo se llama?. ?Me ha gustado la historia, pero cambiaría el final para que Lohengrin y Elsa vivieran juntos y felices para siempre?. ?Lohengrin se va en una barca tirada por un cisne. Elsa ha sido acusada falsamente de haber matado a su hermano. Telramund es un chulito. Ortrud logra engañar a Elsa para que la perdone?. ?Lo que más me ha gustado de la historia es cuando Elsa es acusada de haber matado a su hermano.? Pues nada, esta es la visión de los niños del famoso Caballero del Cisne. En un par de semanas terminamos el Oro y haremos el correspondiente ?control?. Ya os contaré qué opinan mis alumnos de Alberich, Wotan, Loge y el resto de la cuadrilla. Un cordial saludo. Rex. |
| ||||||
|
Estupendas reflexiones, Rex......verás en cuanto se entere nuestro forero Telramund, jejeje... Un abrazo, amigo. |
| ||||||
|
Vamos a ver qué dicen los chicos cuando lean que Sigfrido se casa con su tía después de casi cortar en dos a su abuelo. ¡Edipo, ven! Un abrazo, R. |
| ||||||
|
Hola, amigo R.: No hay problema, que ni incesto, ni complejo de Edipo van a aparecer en el resto de esta Tetralogía infantil. Ya estoy redactando el acto segundo de la Walkiria. Me he quedado en el momento en que Wotan, tras recibir la reprimenda de Fricka, le comunica a Brünnhilde el cambio de planes en la contienda entre Siegfried y Hunding. Para evitar temas conflictivos de carácter moral, que no considero conveniente tratar a estas edades, la solución la he tomado del adaptador americano Akin, cuyo trabajo es mi punto de partida. No hay incesto. Siegmund es un héroe amigo de Wotan, en cuya valentía y nobleza tiene el dios depositada la esperanza de que derrote al dragón y recupere el anillo. Hunding es un rudo jefe de clan amigo de Fricka (cuyo nombre no aparece en la versión americana). En cuanto a Brünnhilde, el americano adopta una postura ambigua, ya que dice que la quiere por encima de las otras walkirias como una padre ama a una hija, sin decir que sea realmente su hija, aunque entre ellos utilizan a menudo los términos ?padre?- ?hija?. Yo no he visto problema en que sea hija de Wotan y su madre no sea Fricka; de hecho esto es un fenómeno habitual entre mis alumnos. El patrón clásico de familia tradicional ya no es el único, y de ninguna manera escandaliza a los chicos ni les crea ningún problema el hecho de la existencia de diferentes patrones familiares. Otra discrepancia entre la versión americana y la mía es el tratamiento del matrimonio entre Hunding y Sieglinde. Se omite el hecho de que es un matrimonio forzado, sin amor. Tampoco se hace referencia al ?flechazo? entre los welsungos. Esto es chocante porque más tarde se hace referencia a la futura maternidad de la fémina y al nacimiento de Siegfried, no quedando claro del todo quién es el padre, si Hunding o Siegmund, aunque también se cita a Sieglinde (cuyo nombre, al igual que el de Fricka, también omite Akin) como esposa de Siegmund. Mi opción ha sido acercarme más a Wagner, aunque omitiendo el hecho de que sean hermanos gemelos. He buscado, además una intencionalidad educativa en contra de los matrimonios forzados y el maltrato doméstico, ya que es algo que ? por desgracia ? sufren algunos de mis alumnos. Tengo chicos y chicas musulmanes y gitanos que o ya están prometidos o que lo serán en breve. Un chico en concreto de Pakistán de 12 años ya tiene a su futura esposa designada y ni siquiera la conoce. Una niña gitana de 13 años tiene claro que se casará con quien le manden sus padres y que aguantará lo que tenga que aguantar de su consorte, aunque no está de acuerdo con ello. Se trata de costumbres y tradiciones que considero que van en contra de la libertad y dignidad personal. Como educador tomo el papel que creo que me corresponde en orden a despertar conciencias, ya que pienso que un maestro no debe limitarse a la mera instrucción, sino que debe formar futuros ciudadanos con capacidad crítica, libres y responsables. Volviendo al grano. Sieglinde ha sido forzada a casarse con un hombre a quien no ama y que no la trata con dignidad. Aparece Siegmund y surge el amor. Libremente, deja a su odiado marido y se va con Siegmund (que no tiene ningún vínculo familiar con ella) en busca de la felicidad que no tiene. De esta unión nacerá Siegfried, que será quien despierte a Brünnhilde, que no es tía suya, y se emparejarán. Nada más, un cordial saludo. Rex. PD. Adjunto los ?capítulos? que ya he redactado de la Walkiria (en valenciano/catalán) por si alguien está interesado en ello, que todos hablamos lenguas románicas con más semejanzas que diferencias. ......................................................................................................................... LA WALKÍRIA 1. UNA PODEROSA ESPASA. Molts anys passaren des que Alberich va furtar l?or a les Filles del Rin, els gegants van construir el Walhalla per a Wotan, i Fafner, el gegant assassí, va convertir-se en drac. Els déus vivien en el seu majestuós castell, però el seu rei estava trist. No podia oblidar la maledicció d?Alberich. Què passaria si el malvat nan aconseguira recuperar l?anell? Segur que destruiria el Walhalla i acabaria amb ells. ?Oh, per què no vaig tornar el maleït anell a les Filles del Rin??, sospirava Wotan. ?Tan de bo poguera ser de nou un bell adorn que alegrara els nostres cors. Mentre estiga al món, el seu influx maligne ens furtarà la felicitat. Solament quan aparega un heroi tan fort i valent que siga capaç de matar el drac i tornar l?anell als seus legítims propietaris acabarà amb la maledicció i podrem tornar a ser feliços. Faré una poderosa espasa?, pensà Wotan, ?i quan vinga l?heroi la tindrà a la seua disposició.? Després de forjar l?espasa, va endinsar-se en el bosc fins arribar a la cabana de Hunding, un rude guerrer que estava celebrant el banquet de boda. Havia obligat una jove donzella que no l?amava a casar-s?hi. En la nit, lluïa esplendorosa la llum de la lluna. De la cabana eixia el soroll de les rialles dels amics de Hunding, que estaven celebrant l?animada festa. Solament Sieglinde, la núvia, estava trista. Wotan va entrar-hi. El tosc habitatge estava construït al voltant del tronc d?un poderós freixe. Les parets eren de fusta i el sòl estava cobert amb pells d?animals salvatges del bosc. Branques d?arbustos i mates d?herba penjaven per les parets. L?enorme llar estava feta d?aspres pedres. El poderós Wotan va guaitar, seriós i solemne, la multitud, que, atònita, va emmudir, tan bon punt va travessar la porta. Va mirar tendrament la desafortunada núvia, que era l?única que no li temia, i li somrigué. Aleshores va brandar l?espasa per damunt del seu cap i va soterrar el seu brillant tall fins l?empunyadura clavant-la en un costat del gran freixe fins el bell cor del majestuós arbre. Després, tornant-se cap els invitats, va dir: ? Aquesta espasa serà per aquell que siga capaç de traure-la de l?arbre. Encara que tots els invitats van intentar fer-se amb ella, cap d?ells no va poder desclavar-la ni un mil·límetre. En els anys que seguiren, molts van provar sort, però tot va ser en va. El lluent tall de la divina espasa va restar dormint en el tronc de l?arbre. 2. EL VALENT SIEGMUND Una nit molt fosca, Siegmund, un brau guerrer, vagava tot sol pel bosc sota una formidable tempesta. Havia hagut una gran batalla aquell dia. De tant de lluitar, se li havien trencat les armes i no es podia defensar. En fer-se de nit, Siegmund escapà dels seus enemics. Estava buscant un lloc segur on poguera refugiar-se i guarir les seues ferides. A punt de defallir exhaust, va veure en la llunyania una tènue llum que eixia de la finestra d?una cabana en el bosc. Amb les poques forces que encara li quedaven, va arrossegar-se com va poder fins a la porta. Ningú no va respondre la seu crida. Estava tan fatigat que poc li va importar si era la casa d?un amic o d?un enemic. Va obrir la porta i va passar dins. Quan va fer una ullada al seu voltant va pensar: ?Aquesta deu ser la cabana d?algun cap del bosc?. Un gran foc cremava en la tosca llar. Com que estava xop fins els ossos, s?hi acostà i, ràpidament, va quedar-se profundament adormit quan va entrar en calor de tan cansat com estava. Mentre Siegmund estava dormint, va obrir-se sense la porta d?una habitació. Una bellíssima dona de cabells rossos va eixir. Era Sieglinde, la dona de Hunding. Havia sentit entrar Siegmund i, creient que era el cap del clan que tornava a la cabana, va eixir per saludar-lo. En lloc del seu espòs, va veure un estrany en terra. Va acostar-s?hi una miqueta i va adonar-se que la seua cara semblava trista i preocupada. ? Qui ets tu? ? va preguntar. Però l?home no va respondre. Va agenollar-se al seu costat i li mirà la cara. Era el fort i noble rostre d?un heroi. ? Dorm ? va dir. ? Que feble i cansat pareix. Potser estiga ferit o s?haja desmaiat de fam. Siegmund va despertar-se i amb una veu que a penes podia sentir-se va demanar aigua. La dona anà ràpidament a portar-li un got d?aigua fresca. Commoguda pel seu lamentable estat, li acostà el got al seus llavis i el sostingué mentre bevia. Quan Siegmund va recuperar l?alé, mirà la cara de l?amable dona i li va preguntar: ? On sóc? Amb mirada preocupada, va restar en silenci mentre sentia un soroll familiar rere la porta. Acte seguit va entrar bruscament el cap del clan llançant-li una mirada ferotge a Siegmund. Sieglinde s?afanyà a dir: ? Vaig trobar aquest foraster estirat en terra i necessitava ajuda. ? I tu li la vas donar? ? va bramar el cap. ?Vaig donar-li aigua. No podia fer-lo fora amb aquesta en mig de la nit amb aquesta tempesta. El cap se féu negre de ràbia i digué: ? Perquè és la sagrada llei del meu país que ningú que haja entrat en ta casa buscant refugi en la nit no serà fet fora, aquest intrús podrà restar ací fins al matí. Després, haurà de lluitar per la seu vida. Mirant severament la seu dona va fer: ? Anem a l?habitació i deixem-lo a soles. Demà ja m?encarregaré d?ell. Siegmund va saber en aquell moment que es trobava en la casa del fer Hunding, el cap del clan del bosc. Com podria defensar-se si no tenia armes? Quan Hunding va quedar-se dormit profundament, fatigat com estava de la lluita que ell i els seus havien sostingut amb Siegmund en mig de la tempesta, va eixir Sieglinde de l?habitació procurant no fer soroll per no despertar el seu odiat i temut marit que l?havia obligada a casar-s?hi i tan malament la tractava. Enamorada del noble heroi des que el va veure, li va contar la seua història i com Wotan va entrar en la cabana el dia de la boda i va clavar l?espasa en el freixe. Sigmund s?acostà a l?arbre i, d?una forta estirada, la va traure del robust tronc. Ara podria defensar-se! 3. WOTAN CEDEIX DAVANT FRICKA. Wotan va reunir per al Walhala una companyia de nou donzelles guerreres. Eren les Walkíries, unes joves i fortes xicones que cavalcaven entre els núvols en els seus veloços cavalls. Els fantàstics animals no solament podien córrer per terra, sinó volar per l?aire. Les donzelles duien ales en els seus cascos i unes esplèndides armadures de plata que resplendien a la llum del sol. Allà on hi havia una batalla, Wotan les enviava a la busca del més brau heroi. Podien volar sobre el camp de batalla i observar els guerrers lluitant. Quan el més valent era ferit, les Walkíries l?arreplegaven i se l?enduien en els seus cavalls voladors al Walhalla, on es reposaven gràcies a Freia, la deessa de les pomes daurades de l?eterna joventut. Amb el temps, Wotan tendria en el seu castell un exèrcit format pels herois més valents de la terra. Aquest era el seu pla per protegir el Walhalla en temps de perill. D?aquesta manera esperava sentir-se més tranquil i feliç. A trenc d?alba, el Rei dels déus va cridar Brünnhilde, la seua walkíria favorita. Era la més valenta de totes i l?estimava com un pare por estimar una filla. ? Brünnhilde ? digué Wotan ? hui va a tenir lloc una terrible lluita entre el fer Hunding i el meu volgut amic Siegmund. Ell és el més noble i valent. Vés al camp de batalla i dóna-li la victòria com bé es mereix. Porta-me?l en el teu veloç cavall, que ja fa temps que vull tenir-lo amb mi en el Walhalla. Justament en aquell precís moment, Fricka, la dona de Wotan, aparegué en un carro tirat per moltons als quals pegava sense pietat amb el seu fuet. Estava tan emprenyada que feia por.? Wotan! ? va cridar. ? Siegmund no mereix ser portat al Walhalla. El meu amic Hunding mereix guanyar el combat perquè a canvi de la seua hospitalitat, l?ingrat del teu protegit vol furtar-li la dona, la desvergonyida Sieglinde. ? No! ? va replicar Wotan furiós.? He de protegir Siegmund. Ell és l?heroi que va guanyar la meua espasa. Mai no m?ha caigut bé Hunding. Va forçar Sieglinde ? que no l?amava ? a casar-se amb ell en contra de la seua voluntat. Que se?n vaja amb Siegmund, que és a qui estima. Més furiosa encara, Fricka exigir a Wotan que respectara la seua voluntat: ? Lleva-li l?espasa a Siegmund. Hunding ha de véncer. Promet que prohibiràs a la walkíria que ajude l?ingrat amic teu. El cor li va fer mal a Wotan quan va sentir aquestes paraules en boca de la seua temible dona, que tenia els ulls eixits i rojos de còlera. Sentia una enorme simpatia pel noble i valent Siegmund i odiava el rude i covard Hunding. En el noble heroi tenia centrades totes les seues esperances. Pensava que ell seria capaç de recuperar l?anell que Fafner, convertit en drac, guardava gelosament en la seua ombrívola cova. Però no gosava rebutjar la demanda de Fricka. No podia permetre que les disputes i baralles entraren en el Walhalla. Molt trist, va sentar-se sobre unes roques, abaixà el cap i posà les mans sobre la cara cobrint el rostre per tapar les amargues llàgrimes que no podia evitar que s?esmicolaren per les seues galtes. Després d?un tens silenci, va mormolar de manera quasi inaudible: ? Ho promet. Li retire la meua ajuda a Siegmund. 4. ABANS DE LA BATALLA. Una volta guanyada la discussió, Fricka se?n tornà al Walhalla. Ja a soles, Wotan va cridar desesperat: ? La desgràcia i la vergonya han caigut sobre els déus! He d?abandonar a qui estime! He de perdre el més noble dels herois! Totes les meues esperances s?han esvaït! No queda sinó esperar que els déus deixen d?existir. Aquesta és la maledicció que caigué sobre mi quan vaig llevar-li l?anell a Alberich, el cobdiciós nan. Brünnhilde, que se n?havia anat quan Fricka aparegué, s?acostà a Wotan; amb molta tendresa li mirà als tristos ulls, i li va demanar: ? Digues, pare, què pot fer la teua filla per tu. Confia en mi. Conta?m les teues penes. Wotan li agafà amorosament les mans i li contà la història de l?anell: com l?havia pres del dit del nan, com havia utilitzat l?engany per furtar l?or amb què pagar el Walhalla. Li parlà de tot: de la tristor del cor de les Filles del Rin que custodiaven l?or pur, la cobdícia dels gegants que portà Fafner a matar Fasolt, l?esclavitud de l?assassí convertit en drac custodiant el tresor en una cova del bosc... Finalment, li parlà de la maledicció d?Alberich i li confessà la seua por que el malvat Nibelung poguera recuperar l?anell i, amb el seu poder, destruir el Walhalla. Després d?escoltar atentament la historia de la maledicció, Brünnhilde digué: ? Però, pare, Alberich no pot destruir el Walhalla. Pensa en els herois que hem reunit allí. Estic segura que poden protegir-nos de qualsevol perill. ? Brünnhilde, filla meua ? va sospirar Wotan ? tu no coneixes el poder de l?anell quan està en mans d?Alberich. Una volta el guanye, podrà fer amb ell tot el que voldrà perquè ha renunciat a l?amor. Amb ell, podria tornar enemics els nostres amics. Els nostres herois lluitarien a favor del Nibelung. ?Durant molt de temps he anhelat que un heroi fort i valent vinguera per matar el drac. Desitjava que aquest heroi fora Siegmund. Però ara que em necessita, he d?abandonar-lo. Malgrat que es trenque el meu cor, no puc una altra cosa. Les tenebres i la tristor estan omplint el Walhalla. ?Vés, Brünnhilde. Vés ràpidament al camp de batalla i protegeix l?amic de Fricka, el cap del bosc que tant avorresc. ? No, no, pare, no puc! ? va exclamar la donzella. ? Tu estimes Siegmund, i és a ell a qui defensaré. En sentir aquestes paraules, el poderós Wotan s?encengué de còlera i bramà en to amenaçador: ? Com goses desobeir-me, xicona? Que hi vages et dic! Dóna-li a Hunding la victòria, compleix la meua promesa! Tristament, la donzella guerrera va prendre el seu escut i la seua llança i cavalcà pels aires cap el camp de batalla. |