|
|||||||
Número 276 - Zaragoza - Diciembre 2023|
|
|
FORO
|
|
||||||||||
 |
Suscríbete ya a la newsletter de Música Clásica |
| El Crepuscle dels Déus per a xiquets. |
| ||||||
|
El Crepuscle dels Déus per a xiquets.(1) EXPLICACIONES PREVIAS Antes de que a nadie le dé una alergia, recordar por enésima vez que, como prometí desde el principio, TRADUCIRÉ LA ADAPTACIÓN PARA NIÑOS DEL ANILLO COMPLETO AL CASTELLANO y la colgaré en el foro esperando que le sea de utilidad a algún forero; con lo que me sentiría plenamente satisfecho, ya que siempre he buscado compartir experiencias wagnerianas y lejos de mí provocar escenitas-excusa para deslucir el foro con reyertas ridículas propias de personas intransigentes que bien poco aportan al mismo. Como dije, no me he desviado ni un milímetro de lo que me propuse desde el principio: aportar a quien le pueda interesar mi adaptación tanto en catalán-valenciano como en castellano. Aprovecho para animar a otros foreros a que incluyan otras en otras lenguas, ya que la pluralidad lingüística nos enriquece. Por otra parte, pienso que es ? o debería ser ? motivo de satisfacción para todos los wagnerianos el hecho de que sus obras se traduzcan y se adapten a cuantas más lenguas mejor, excelente modo de difundir la obra del Maestro al que está dedicado este foro. Las obras de los más grandes escritores del mundo están traducidas a múltiples idiomas. Por ello son universales. No olvidemos, además, que todas las lenguas del mundo merecen idéntico respeto con independencia de su número de hablantes o estatus social o político, y que una lengua no es simplemente un vehículo-herramienta de comunicación, sino que, además, es una seña de identidad con valores afectivo-sociales asociados, de manera que despreciar una lengua implica despreciar a sus hablantes: una actitud nada ejemplarizante. En este foro, en lengua española, participan mayoritariamente españoles ? sin olvidar a los amigos latinoamericanos que también lo hacen e incluso de otros países ? por ello, no tendría que ser necesario recordar la importancia que ha tenido y tiene el wagnerismo en lengua catalana. No creo que sea preciso remontarse al pasado, ni citar la labor de asociaciones como la Associació Wagneriana, basta con acudir a Internet y entrar en la Hemeroteca-Archivo Richard Wagner, donde podremos encontrar un buen puñado de artículos wagnerianos en esta lengua o citar publicaciones como Wagneriana o determinados libros escritos en la citada lengua. Es de suponer que este hecho no es ajeno a los que muestran interés por Wagner. Como muestra, citar que actualmente en España no existe en el mercado ninguna traducción al castellano de ?Ópera y Drama? (hubo una, editada por la Junta de Andalucía, que hace años que está agotada), sin embargo sí que es posible enconarla en catalán, publicada por la Diputación de Barcelona. Rex. |
| ||||||
|
El Crepuscle dels Déus per a xiquets. (2 ) COMENTARIO SOBRE LA ADAPTACIÓN. Después de este rollete, que ojalá no hubiera sido necesario incluir, paso a comentaros cómo he hecho la adaptación del Ocaso de los Dioses. Antes que nada quiero agradecer la ayuda prestada por el forero Bécquer, cuyas sugerencias y consejos he tenido en cuenta. Algunos aspectos de la versión que a continuación os cuelgo, tienen en él su origen, como el hecho de que Hagen no mate a Siegfried delante de Gunther, sino aprovechando que ambos están solos, que Hagen finja que un jabalí ha sido el responsable o que los hermanos gibichungos pidan perdón a Brünnhilde. De este modo, conseguimos que la acción no sea tan violenta. En esta ocasión, de poco me ha servido el modelo de Akin, ya que se limita al Prólogo y la escena de Waltraute, concluyendo rápidamente con una escena en la que Siegfried y Brünnhilde devuelven el anillo a las ondinas y todo es amor. No muera nadie, ni aparecen los gibichungos, ni el Walhalla se destruye. Yo he querido ser más cercano a Wagner. Os lo cuento por si os interesa, recordando que NADIE ESTÁ OBLIGADO A LEER LO QUE NO QUIERA. Aparecen las Nornas y hablan del pasado, presente y futuro. Mi idea inicial era ser lineal en la narración, de manera que no hubiera interrupciones en el desarrollo para que fuera la trama más sencilla y fácil de comprender por pos niños. Sin embargo, pensé que era conveniente incluir la escena para recordar lo que ha sucedido hasta ahora y anunciar el desenlace. Akin no menciona dioses. Wotan y los suyos son gigantes. Yo he preferido distinguir entre dioses y gigantes. En la versión del americano sólo aparece Fafner y no hay, por tanto, fratricidio. En la mía aparecen los dos gigantes, sin citar parentesco, y Fafner mata a Fasolt: hay asesinato, pero no fratricidio. Considero que es importante que sea así, ya que uno de los objetivos de mi trabajo es hacer ver a los niños que la codicia engendra maldad. Estoy pensando que, en la versión en castellano, seré más fiel a Wagner y sí que habrá fratricidio. Pensemos que esto no puede ocasionar ?traumas? a niños habituados desde su más tierna infancia al mito de Caín y Abel. Akin también suprime la muerte de Mime, que yo incluyo como acto en defensa propia de Siegfried, también para ser más fiel al original y reforzar la idea de que la codicia engendra maldad. A continuación, viene la escena II del Prólogo, que yo la incluyo como capítulo aparte. La ex walkiria se queda con el anillo de Siegfried como prenda de amor y el héroe va con Grane en busca de aventuras. Para ser más lineal, cambio el orden de las escenas del acto I. Empiezo con la visita de Waltraute y la negativa de Brünnhilde a devolver el anillo aunque ello suponga el fin del Walhalla y los dioses. Afirma que sólo la muerte se lo podrá arrebatar. Ella vive por y para el amor, y el anillo es ?para ella ? el símbolo del amor. Aparecen ahora los Gibichungos (a los que me refiero como Gibich, ya que la palabra ?gibichungos? provocaría hilaridad entre los críos). Hagen está obsesionado por conseguir el anillo, así que utilizará a sus hermanastros para ello. Les hace ver que su fama aumentaría si se casasen. Les habla de Siegfried y Brünnhilde, pero omite que son una pareja enamorada. Prepara el filtro de amor, pero omite que el brebaje lleva también un filtro del olvido. Llega Sieg., se lo bebe y se enamora locamente de Gutrune y quiere casarse con ella. Hagen le dice que con la condición de que use el casco mágico para adoptar la figura de Gunther y le consiga la muchacha de la roca envuelta por el fuego. Llega a la roca a la velocidad del pensamiento. Brün. cree que es Sieg., pero lo que ve es otra figura. Sieg. finge la voz y se presenta como Gunther. Forcejean, le quita el anillo y la lleva al palacio Gibich. Mientras tanto tiene lugar la escena entre Alberich y Hagen. El nibelungo le dice a su hijo que si el anillo llegara a manos de las ondinas, ya nunca sería posible volver a recuperarlo. Se remarca el hecho de que, aunque son padre e hijo, no hay amor entre ellos y que la codicia hace que no se fíen el uno del otro. Llega Sieg, con Brün, y saluda a Hagen, que parece dormido. Se le olvida fingir la voz. El astuto Hagen le hace una señal para que no hable más y encierra a la mujer en una habitación. Cuando ya no puede verlo, ni oírlo, el héroe se quita el casco mágico y vuelve a u figura auténtica. Insiste en casarse, pero Hagen le dice que no tenga prisa, que es mejor que vayan a casar para preparar un buen banquete para la doble boda. El joven accede. Gunter, Hagen, Siegfried y unos cuantos guerreros Gibich parten al bosque para cazar. Para quedarse solos y poder matarlo, Hagen le dice al Sieg, que si no tiene sed, que él conoce una fuente donde el agua es deliciosa que está cerca de allí. Van y quedan solos. El homicida le dice que deje las armas y beba tranquilo el primero. Cuando le da la espalda para hacerlo, le clava la lanza a traición y muere, no sin antes recuperar la memoria y decir el nombre de su compañera Brünnhilde. Se agacha para robarle el anillo, pero oye a unos guerreros que se aproximan. Así que se pone a dar gritos pidiendo socorro y cuenta que un jabalí ha sido quien ha abatido al héroe, a pesar de que él trató de ayudarlo. Gunther desconfía. No se acaba de creer que un héroe capaz de matar un terrible dragón pueda ser derrotado por un simple jabalí. Los guerreros Gibich llevan el cadáver sobre sus escudos, rindiéndole honores al muerto. Llegan al palacio. Hagen despierta a sus moradores con su potente llamada. Gutrune y Brün. salen a la sala y se encuentran con el cadáver. La ex walkiria observa que Sieg. lleva el anillo y se queda perpleja. Las dos mujeres se lamentan ante su pareja y discuten entre ellas. Hagen se pone delante de Gunther para que Brün. no lo vea, pero lo descubre cuando se aproxima para consolar hipócritamente a Gutrune. Brün. reconoce a Gunther, creyendo que era su raptor y el ladrón del anillo. Le pregunta que cómo es que Sieg. lo lleva puesto. Los hermanos se dan cuenta del engaño de Hagen, le cuentan lo sucedido a ella y le piden perdón. Hagen reconoce que él ha sido el asesino y reclama el anillo como botín de guerra, amenazando con su lanza. Se acerca al héroe y se produce un prodigio. Sieg. alza el brazo y Hagen, aterrorizado, se queda inmóvil sin saber qué hacer. Viene ahora el escena de la inmolación. He sido fiel al texto de Wagner, resumiéndolo lógicamente. El dolor hace sabia a Brün., que entonces lo comprende todo: el anillo tiene una maldición que sólo el fuego puede anular. Menciona la culpabilidad de Wotan y le dice ahora podrá descansar. Llama a los cuervos y les dice que vayan al Walhalla pasando por la roca de Brün. y que le indiquen a Loge el camino del Walhalla. Lanza la antorcha sobre los leños apilados y se lanza al fuego con Grane dispuesta a unirse a su amor mediante un abrazo monumental no sin antes haber llamado a las ondinas ofreciéndoles el anillo para que lo disuelvan en el Rin y vuelva a ser inocente oro radiante. El río se desborda, permitiendo que las ondinas tomen el anillo de las cenizas de la heroína y vuelvan con él a su cauce. Hagen, sin pensarlo, se lanza a las aguas y se ahoga. El río vuelve a su nivel. Desde las ruinas del palacio, los hombres y las mujeres miran al cielo y ven el Walhalla envuelto llamas. Las ondinas bailan, alegren, por la recuperación del oro. Ahora vienen las palabras finales, que son de mi cosecha, y que las hago corresponder con las notas optimistas que se oyen al final de la escena y que acompañan el motivo de la redención por amor: (se trata de mi ?licencia poética?, de la interpretación de lo que hay escrito en el libreto, que habla del final de los dioses, no del fin del mundo. Brünnhilde lo verbaliza y la Tercera Norna lo predice: ?Se acerca el fin de los dioses.? Es el ?ocaso de los dioses?, no el crepúsculo del mundo, ni de la vida. Los hombres sobreviven. La maldición del oro es anulada. Alberich ya no podrá recuperar el oro ?lo dice literalmente en su encuentro con Hagen - . Lo que yo interpreto es que acaba un mundo, una concepción del mundo con dioses y gigantes y nace otro en el que los hombres son los dueños de su destino. Esto es lo que se deduce de lo que hay escrito en el texto, sin entrar en vericuetos filosóficos paralelos, que no vienen al caso en un trabajo para niños.) ?Con el sacrificio de Brünnhilde, el mundo fue redimido de la maldición del oro, de la pérfida codicia y del abuso de poder. El amor reinó entre los hombres y las mujeres libres y felices.? Nota: La expresión ?los hombres y las mujeres? es de Wagner, todo un precedente de la emancipación femenina. No en balde era amigo de Maldiwa, pionera de lo que en su momento se llamaría ?feminismo.? Un cordial saludo, y gracias por vuestra atención. Rex. PD. Hay quien afirma que no es posible la vida si ya no existe el Fresno del Mundo ni la Fuente de la Sabiduría. Yo discrepo, ya que si tenemos el libreto como ?única referencia ? que éste es el caso ? ya hacía tiempo que no existía ni el uno ni la otra en el momento de la inmolación de Brünhilde y la vida seguía existiendo. Solo hay que dar un vistazo a la escena de las Nornas para comprobarlo. |
| ||||||
|
El Crepuscle dels Déus per a xiquets. (3 ) Aquí tenéis el texto de la adaptación para niños. Espero que sea de vuestro agrado y que disculpéis los errores que haya podido cometer. EL CREPUSCLE DELS DÉUS Tercera jornada de ?L?anell del Nibelung? de Richard Wagner. Adaptada per Rex. TAULA 1. Pròleg: Les tres Nornes. 2. Una prova d?amor. 3. Una visita inesperada. 4. Siegfried s?enamora de Gutrune. 5. La traïció. 6. La mort de Siegfried. 7. La immolació de Brünhilde. 1. PRÒLEG: LES TRES NORNES. Una nit molt, molt fosca les tres Nornes es reuniren en el cim d?una muntanya per teixir. Eren una espècie de bruixes molt velles que, amb els seus fils, teixien el destí. La més gran quasi era tan vella com el món. Serioses i altes, vestien llargues túniques negres. Tenien les mans i el rostre solcats per profundes arrugues; la pell, pàl·lida i els cabells, blancs com la neu. Havien vingut de les fosques profunditats de la Terra on vivien i anaven a teixir entre les roques. La més gran va començar a teixir. Mentre teixia, cantava una cançó sobre el passat. Va cantar sobre el temps en què, a canvi d?un ull, Wotan va tallar una branca del sagrat Freixe del Món i va beure de la Font de la Saviesa que brollava de les seues arrels. Amb la branca va fer-se la llança amb què va governar el món durant centenars d?anys. Aleshores, Wotan i els déus vivien feliços a l?aire lliure en la vessant d?un muntanya i les pomes daurades de Freia els mantenien joves i forts. Quan va acabar la cançó, li va passar el fil a la segona Norna, que va agarrar-lo en les seues gastades mans i començà a entonar una trista cançó sobre el present. Va cantar sobre el nan Alberich, l?or furtat a les Filles del Rin i la seua renúncia a l?amor per poder fabricar l?anell. Va seguir amb Wotan i de com va agarrar l?anell i el dugué al món, portant-hi la maledicció d?Alberich. Després va referir-se als gegants i de com Fafner matà Fasolt per quedar-se amb l?anell i es convertí en drac per protegir l?or. Va continuar relatant com el nan Mime i el drac van morir per la seues respectives obsessions de conservar i d?obtenir el maleït anell. Molt llòbrega, va seguir cantant la trista cançó: ?L?anell ha furtat a tots els que l?han posseït la llibertat i la felicitat. Ha portat enveja i neguit a aquells que s?han obsessionat a obtenir-lo. Ara, la llança màgica de Wotan és trencada. Oh! De quina manera aquest or ha enredat tots els meus fils!?, va queixar-se. Els seus llargs i descarnats dits tiraven dels fils intentant desfer els nus, però tot va ser debades. No podia redreçar l?embolic. ? Canta, germana, canta ? va dir-li a la tercera Norna. ? Tu saps com serà la fi. Abatuda, li va passar l?embolicat fil. La tercera Norna el va agarrar. Retorcent-lo i descordant-lo, va entonar la cançó del futur. Cantà la caiguda dels déus, quan Wotan i les altres divinitats deixarien d?existir i els lluents murs del Walhalla no serien més que una ruïna. De sobte, deixà de cantar i va dir: ? Germanes, mireu! Comença a clarejar. Hem d?afanyar-nos! Va tirar del fil. Els nus encara es tancaren més i tot el teixit semblava un immens embolic. ? Mireu, germanes! No puc fer que el fil s?estenga! ? va dir. Tornà a tirar amb més força i el fil es trencà. Les tres Nornes gemegaren. Després, agarrant els caps trencats del fil del destí, desaparegueren en les tenebres. 2. UNA PROVA D?AMOR. Passaren els dies. Brünnhilde i Siegfried vivien plenament feliços dalt de la muntanya. Un dia, van decidir que el jove hauria de marxar per anar d?un lloc a un altre en busca d?aventures i fets heroics. Hi tornaria quan haguera guanyat honor i fama. Siegfried li digué a la seua companya que ja la feia de menys i com d?ansiós estava per tornar amb ella, que estarien junts de nou tant prompte com li fóra possible. Brünnhilde li contestà com de sola se sentiria sense ell i que estaria pendent de sentir, tant de dia com de nit, el seu corn de plata anunciant la seua venturosa tornada. El jove li va prendre la mà i li ficà l?anell en un dit mentre tendrament deia: ? Aquesta és la meua prova d?amor. Ha de quedar-se amb tu fins que torne de nou. Agraïda, Brünnhilde li va donar el seu fidel cavall Grane. Amb ell, va dur molts herois al Walhalla quan era la walkíria favorita de Wotan. Ara portaria el seu valent estimat a grans gestes victorioses. Siegfried cavalcà muntanya avall cap a les valls del Rin. De quan es quan, es girava amorosament per veure la seua estimada Brünnhide. Ambdós es saludaven amb les mans i es cridaven tendrament fins que es perderen de vista. Després, Brünnhilde va sentir la melodia que Siegfried entonava amb el seu corn de plata fins que els darreres ecos s?apagaren a poc a poc. Va mirar el regal del seu company, se l?acostà als seus carnosos llavis i el va besar apassionadament mentre feia aquesta promesa: ? Aquest anell és la mostra d?amor de Siegfried. Sempre el tindré amb mi. Solament la mort me?l podrà arrabassar. Ni tot l?or del món, ni el poder més fort són res comparats amb l?amor que sent pel meu estimat company. Ni la glòria dels déus, ni l?esplendor del Walhalla són importants per a mi. Solament el seu amor em fa viure. 3. UNA VISITA INESPERADA. Feia uns dies que Siegfried havia marxat. Brünnhilde seia en la roca mirant la vall. Estava pensant en el seu company i en com estava provant el seu valor al món. Va alçar la mà, l?acostà als seus llavis i besà l?anell que Siegfried li havia donat com a prova del seu amor. ?Heiho! Heiho! Heiho! Heiho!?, va sentir de sobte acostant-se des de la vall. Brünnhilde va respondre a la familiar crida de les Walkíries: ? Heiho! Heiho! Heiho! Heiho! Seria possible que una de les seues germanes anara a veure-la? Com era que una de les Walkíries gosava desobeir l?ordre de Wotan quan el déu va prohibir que s?hi acostaren? Que no temia la ira del rei dels déus? La crida va sentir-se més propera i potent: ? Heiho! Heiho! Heiho! Heiho! Una donzella guerrera aparegué cavalcant sobre el seu cavall volador entre els núvols. Brünnhilde s?alegrà molt de tornar a veure la seua germana Waltraute, però ella semblava molt trista. Portava males notícies del Walhalla. Les germanes van seure sobre la roca i la agosarada donzella li contà la tràgica història dels últims dies dels déus. ? Brünnhilde, ? va dir ? Wotan no sap que he vingut ací. El Walhalla es troba en el seu pitjor moment. Wotan no ens ha enviat al camp de batalla des del dia que et va veure per darrera vegada. ?No fa molt va tornar a casa amb la llança màgica trencada. Va seure i va cobrir-se la cara amb les mans. I d?aqueixa mena continua dia rere dia, sense bellugar-se. ?Ens diu que els déus tenen els dies comptats en la Terra i que dins de poc el Walhalla deixarà d?existir. Es nega a menjar les pomes daurades de Freia. Ha envellit molt i sempre està profundament trist. ?Ahir vaig sentir-li dir, quasi sense veu, aquestes paraules que tu has de saber: ?Oh! Tant de bo Brünnhilde tornara l?anell a les Filles del Rin! Així lliuraria al món de la terrible maledicció de l?or?. Sense pensar-ho, la jove va tancar la mà on duia l?anell cobrint-lo amb l?altra mà, mentre la seua germana seguia parlant: ? Per això, he vingut en el meu veloç cavall travessant boscos, muntanyes i valls. Sóc ací per suplicar-te que tornes l?anell a les Filles del Rin. Veritat que ho faràs, germana? Brünnhilde acostà l?anell al seu pit com si volguera protegir-lo. ? Dóna?ls l?anell! ? va cridar Waltraute impetuosa. Brünnhilde va mirar al lluny cap a la vall on el seu company havia anat. Amb determinació, girà el cap vers la emprenyada donzella i, emocionada, li va dir: ? Aquest anell és la mostra d?amor de Siegfried. Sempre el tindré amb mi. Solament la mort me?l podrà arrabassar. Ni tot l?or del món, ni el poder més fort són res comparats amb l?amor que sent pel meu estimat company. Ni la glòria dels déus, ni l?esplendor del Walhalla són importants per a mi. Solament el seu amor em fa viure. Enfurismada, Waltraute va pujar al seu cavall i va marxar mentre cridava com una boja: ? Aquest és l?ocàs dels déus! La seua fi! La sagrada estirp celestial deixarà d?existir! El Walhalla quedarà reduït a cendres! Maleït siga l?anell! 4. SIEGFRIED S?ENAMORA DE GUTRUNE. Siegfried va protagonitzar gestes heroiques per tota la vall del Rin. La seua fama arribà pertot arreu. El matador del drac esdevingué un heroi molt conegut i admirat. En una de les ribes del gran riu habitava un clan conegut com a Gibich. El seu rei era Gunther. Tenia una bella germana, Gutrune, i un germanastre d?aspecte ferotge i mirada llòbrega, el temible Hagen. Cap d?ells era casat. El rude guerrer era fill d?Alberich i de la mare de Gunther i Gutrune. Com son pare, la seua obsessió era la possessió de l?anell per obtenir el poder i la riquesa. A l?igual que Alberich, era molt astut, i usava la seua astúcia per enganyar i tractar d?aconseguir el que tant desitjava. Un dia va dir-los als seus germanastres: ?Molta és la fama del clan Gibich, però major seria la seua glòria si us casàreu com manen els déus amb persones dignes del nostre llinatge. ? I amb qui podríem casar-nos, Hagen ? va preguntar Gunther. ? Mai no hem trobat ningú que estiga a la nostra altura. ? Conec una donzella que viu en una roca voltada de foc: és la divina Brünnhilde, d?estirp molt alta ? li va respondre. ? Però jo no puc travessar el foc màgic. Com podria aconseguir-la? ? preguntà el rei. ? Hi ha un brau heroi ? va seguir maliciosament Hagen ? que sí que podria fer-ho: Siegfried. Es tan valent que va matar un drac i tan ric que posseïx el tresor que la bèstia custodiava. Seria un bon partit per a Gutrune. Els dos germans es miraren a la cara, complaguts, sense saber que Siegfried i Brünnhilde estaven profundament enamorats. Hagen, astutament, no va dir-los res, ja que tramava un terrible engany que tindria conseqüències funestes. De sobte, van sentir el corn de Siegfried que passava per allí en una barca amb Grane, el cavall que li va regalar Brünnhilde com a prova d?amor. ? Hoiho, hoiho, hoihooo! ? va cridar Hagen per atraure Siegfried al palau dels Gibich. Mentre l?heroi s?hi acostava, Hagen li donà a Gutrune un corn amb una beguda que tenia preparada per a l?ocasió: ? Si vols que s?enamore de tu, dóna-li aquest filtre d?amor: és infal·lible. El que va callar-se el fals guerrer és que en la beguda hi havia un filtre de l?oblit també. D?aquesta manera, Siegfried s?oblidaria de la seu estimada companya i s?enamoraria de Gutrune per art de màgia. Quan hi va arribar, la donzella li va oferir el beuratge que va beure d?un glop. Siegfried, posseït per un fort encanteri, va exclamar apassionadament sense poder llevar-li la mirada: ? Casat amb mi, adorable criatura, casat amb mi! El manipulador Hagen va intervindre i va dir: ? Solament has de ficar-te el casc màgic, adoptar la figura de Gunther, travessar el foc i portar-li la donzella. Així tindrem dues bodes i tots serem feliços. Siegfried, que estava fora de si i no podia llevar la mirada a Gutrune, va acceptar i s?acomiadà dels Gibich: ? No tardaré gens. Espereu-me ací. Que en un tres i no res tornaré amb la donzella de la roca. Va posar-se al cap el casc màgic ? que també tenia la virtut de fer viatjar al seu propietari a la velocitat del pensament ? i se n?anà amb gran excitació. 5. LA TRAÏCIÓ. Siegfried arribà en un tres i no res a la Roca de les Walkíries en mig de la nit. Brünnhide l?esperava ansiosament sense saber que el seu company es trobava sota els efectes del filtre maligne que havia begut. Gràcies al casc màgic, havia adoptat la figura de Gunther, a qui pretenia portar-la com a núvia. Sense saber-ho, anava a trair-la. ? Ja ha tornat amb mi! ? va exclamar, complaguda, Brünnhilde. ? Sent la melodia del seu corn. Prompte travessarà les flames que em protegeixen i serem junts. Una desconeguda figura d?home aparegué, desafiant, al seu davant. ? Donzella que habites en aquesta muntanya voltada de foc ? va dir Siegfried fingint la veu, ? he travessat les flames per reclamar-te com a dona. ? Horror! No és el meu Siegfried! ? va cridar espantada. ? Qui ets tu, que véns ací a profanar la meua solitud? ? Sóc Gunther, el rei dels Gibich ? va mentir l?heroi, que no sabia què es feia. La dona li va mostrar l?anell, furiosa, intentant allunyar-lo. ? Vés-te?n d?ací, criminal, que aquest anell em protegeix! És la prova d?amor de Siegfried, el meu poderós company. Vés-te?n abans que no hi arribe i et done el que et mereixes. Fuig, lladre! Sense dir res, s?acostà a la dona, que tractà de defensar-se. Va ser en va. L?home era molt més fort i no va tindre problema per llevar-li l?anell i ficar-se?l al dit. Travessà el foc i, ja sense resistència, va dur-se la desafortunada Brünnhilde a la terra dels Gibich. Mentrestant, Hagen feia guàrdia a la porta del palau. Semblava dormit, però estava despert. En mig de la foscor, la lluna il·luminà tènuement la silueta de son pare, Alberich, que es dirigia al seu costat. ? Hagen, fill meu, estàs dormint? ? li va pregunta el malvat nibelung. ? Parla, que t?escolte ? li va respondre sense moure?s ni mirar-lo com si estiguera hipnotitzat. ? Siegfried ha de morir. Si algú li aconsellara tornar l?anell a les Filles del Rin, perdríem l?or per a sempre. No hi hauria manera de tornar a fer-se amb ell i mai no podríem ser els amos del món. Hagen, fill meu, m?has sentit? ? No et preocupes, pare sense amor. M?he promés a mi mateix que l?heroi morirà i que li arrabassaré l?anell ? li va dir secament. El nibelung, que no es refiava gens del seu fill, li va dir mentre s?esvaïa entre la fosca boira nocturna: ? Sigues fidel a ton pare, Hagen, fill meu. Alberich no s?estimava el seu fill; ni Hagen, son pare. Els dos tenien un únic pensament: ser el senyor de l?anell i l?amo del món. La cobdícia i l?ànsia de poder són incompatibles amb l?amor i la felicitat. Pare i fill eren molt infeliços i estaven plens de maldat. 6. LA MORT DE SIEGFRIED. Ja estava clarejant quan Siegfried, amb l?aspecte de Gunther, arribà al palau dels Gibich amb Brünnhilde que, abatuda, semblava més arrossegar-se que no caminar. ? Hoiho! Hagen, que no m?has vist arribar? ? va saludar l?heroi ? Dormilega, desperta d?una volta, que ja sóc ací. Tantes ganes tenia de veure Gutrune, que no tingué la precaució de fingir la veu. Hagen li féu senyal de callar acostant-se un dit als llavis. Agarrà la dona i se l?emportà a una habitació perquè no descobrira la veritat. ?No pot ser! Eixa era la veu de Siegfried, però no era ell. Estaré tornant-me boja??, va preguntar-se, perplexa, Brünnhilde mentre plorava desconsoladament. No entenia res. Quan la malaurada dona ja no podia ni veure?l ni sentir-lo, Siegfried es llevà el casc màgic del cap i recobrà la seua figura. ? On és Gutrune, vull casar-m?hi ja! ? va preguntar, impetuós. ? Tranquil, heroi, no tingues tanta pressa que hi ha temps per a tot ? li va respondre el pèrfid guerrer que no buscava sinó la seua mort per furtar-li l?anell. ? Això hem de celebrar-ho com cal. Anem de cacera i fem després un gran banquet per a la doble boda: Gunther es casarà amb la donzella de la roca i tu, amb Gutrune. Siegfried frenà el seu impuls impetuós i hi va accedir. No sabia el que li esperava. Gunther, Hagen, Siegfried i els guerrers Gibich agarraren les seues armes i se n?anaren al bosc en busca de cacera per fer un gran festí de noces. Hagen no li llevava els ulls a l?anell que duia l?heroi. Maliciosament, se li va acostar. ? Futur cunyat, quin anell tant bonic que dus al dit! Puc veure?l? ? va inquirir. ? Clar que sí, Hagen. És el trofeu que vaig guanyar en una dura batalla que ara no recorde ? va dir, confús i desmemoriat, Siegfried. ? El cas és que pensí que seria un bon present de boda per a la meua estimada Gutrune. Al malvat cobejós se li encengueren les ninetes dels ulls quan Siegfried li posà l?anell davant dels seus nassos. ? No tens set, amic? ? va preguntar amb males intencions. ? Què et sembla si anem a beure a una font que és prop d?ací. Puc assegurar-te que mai no has begut una aigua tan pura i cristal·lina. Hi anaren junts sense que ningú no els seguira. La maldat aflorava a la cara del fals guerrer. ? Beu tu primer, benvolgut amic ? li va oferir, ? que jo puc esperar. Ja veuràs com tinc raó: l?aigua que flueix d?aquest ullal és la millor del món. Ja em diràs... Quan Siegfried deixà la seua espasa en terra i s?inclinà per beure, Hagen li va clavar la llança per l?esquena. Ja anava a furtar-li l?anell quan va sentir que uns guerrers s?hi acostaven; així que li llevà la llança i va cridar: ? Hoiho! Hoiho! Hoihooo! Veniu, guerrers Gibich, una terrible desgràcia ha cobert de dol una jornada com la de hui ? va dir hipòcritament. ? Hagen, què ha passat? ? van preguntar els guerrers. ? Un enorme porc senglar ha atacat a traïció el nostre heroi ? va mentir. ? Jo he mirat de defensar-lo, però ha segut debades: la bèstia immunda ha segut més ràpida que jo, l?ha mort i ha fugit com un llamp. De sobte, Siegfried recobrà la memòria i es disposà a parlar. Hagen temia que contara el que havia passat. Però tan sols pogué dir una paraula abans de morir: ? Brünnhilde! Molt tristos, els guerrers Gibich agafaren el cos de l?heroi i el portaren sobre els seus escuts per retre-li homenatge. D?aquesta manera, el portaren al palau junt al Rin. Gunther sabia que la seua germana li havia donat el filtre que havia preparat Hagen a Siegfried, però desconeixia els criminals plans del seu germanastre. Va mirar-lo amb desconfiança i va pensar: ?Com és possible que un porc senglar, per molt gran que siga, puga matar a un heroi capaç d?enfrontar-se amb el més terrible dels dracs?? Sobre el cel hi havia dos ocells: eren els corbs que informaven Wotan del que passava al món. 7. LA IMMOLACIÓ DE BRÜNHILDE. Sota la lluna plena, la comitiva fúnebre va arribar al palau dels Gibich amb el cadàver de Siegfried. Hagen va cridar amb la seua aspra i temible veu als homes i dones del clan: ? Hoihooo! Hoihooo! Hoihooo! Desperteu! Llum! Enceneu les torxes! Veniu, que portem el botí de la cacera. Gutrune i Brünnhide, en sentir el soroll, s?acostaren a l?entrada. Els guerrers que portaven el cos de Siegfried el deixaren amb molta cura sobre una catifa mortuòria amb tots els honors. Totes dues van sofrir un dur colp quan van veure el seu estimat heroi estirat sense vida em mig de la sala. ?Siegfried, amor meu, què t?ha passat? ? va preguntar la desconsolada Brünnhilde mentre observava l?anell que li va regalar en el seu dit. ? Però, què dius, boja? Era el meu promés ? li va dir, furiosa. ? Tot estava a punt per a la boda. Què ha passat, germà? ? li va preguntar a Gunther. Hagen, posant-se davant de Gunther perquè Brünnhilde no el poguera veure, va respondre: ? Un enorme porc senglar ha atacat el nostre volgut heroi. Jo vaig tractar d?ajudar-lo, però la bèstia assassina va ser més ràpida que jo. Ho lamente molt, germana. L?hipòcrita homicida s?acostà a la donzella per consolar-la sense adornar-se que deixava Gunther al descobert. ? Lladre i raptor! ? li va amollar Brünnhilde en veure?l. ? Digues la veritat! Tu em vas furtar l?anell que Siegfried em donà com a prova d?amor. Com és que el porta ell? Gunther i Gutrune van comprendre l?engany de Hagen. No els havia dit la veritat. Siegfried i Brünnhilde eren una parella feliç que el malvat germanastre havia separat violentament per oscurs interessos. Profundament penats i penedits, es miraren a la cara i Gunther li va confessar a la desventurada dona: ? Hagen ens enganyà. No ens digué que ja estàveu units el brau heroi mort i tu. Preparà un filtre d?amor que la meua germana li donà i el va convéncer perquè et portara ací fent-se passar per mi amb l?ajut del casc màgic. Per favor, perdona?ns. Nosaltres no tenim res a veure amb la mort del teu company. Va girar-se cap el seu germanastre i assenyalant-lo va dir: ? Ara ho comprenc tot: el porc senglar ets tu, assassí. Indignats, els homes i les dones van exclamar consternats: ? Hagen, que has fet! Com una bèstia ferotge, va bramar mentre estenia la seua criminal llança amenaçant: ? Sí! Sí! He segut jo! Jo l?he mort i reclame l?anell com a ha botí de guerra! Dit i fet, s?acostà al cos de Siegfried amb la intenció de llevar-li l?anell del dit. Però un fet insòlit va succeir: just en el moment que l?assassí va intentar prendre la joia, el braç de l?heroi s?alçà en direcció al lladre. Hagen es va quedar paralitzat i mut sense saber què fer. Brünnhilde, solemne i digna, va dir amb autoritat: ? Apileu troncs junt a la vora del Rin per fer la sagrada pira funerària. Porteu el seu cavall que, junt a mi, seguirà el seu amo. Feu el que diu Brünnhilde! Els homes feren una gran pila de troncs i les dones l?adornaren amb flors aromàtiques. El dolor li féu ser conscient de la situació. La saviesa parlava per la seua boca: ? Ara ho comprenc tot. L?anell porta una terrible maledicció. Solament el foc pot anul·lar-la. Wotan, mira la teua eterna culpabilitat! Descansa, oh, déu, descansa. Amb un gest, ordenà que col·locaren el cos de Siegfried en la pira. Li llevà l?anell i se?l posà. ? Maleït anell, tu has portat infortuni als que t?han tingut. Filles del Rin, el foc el purificarà. Agafeu-lo de les meues cendres i porteu-lo allà on sempre havia d?haver estar: a les profundes aigües del Rin, on es dissoldrà. Vosaltres cuidareu l?or brillant que tornarà a donar alegria al gran riu. Amb determinació, agafà una torxa a un guerrer i cridà als corbs de Wotan: ? Missatgers del déu culpable, aneu a casa i conteu-li al vostre senyor el que heu sentit junt al Rin. Passeu per la Roca de Brünnhilde i digueu-li a Loge, que encara crema allí, el camí del Walhalla. S?acosta la fi dels déus! Cap el Walhalla llance la torxa! Llançà la torxa en la pira, que cremà ràpidament, mentre els corbs emprenien el vol. Es muntà sobre Grane i es llançà al foc mentre, alegre, digué: ? Vine, Grane, el teu senyor t?espera. Siegfried, amor meu, la teu dona, alegre, et saluda! Tothom es quedà atònit. Les flames pujaren d?intensitat i pareixien ocupar-ho tot. Els homes es movien, aterrits, sense saber on anar. De sobte, les aigües es Rin isqueren del seu llit i arribaren fins la pira. Les Filles del Rin s?hi acostaren i agafaren l?anell. Hagen, fora de si, es llanç com un boig a l?aigua per prendre l?anell i s?hi ofegà. Les aigües tornaren al seu nivell. Des de les ruïnes del palau, els homes i les dones miraren cap al cel i veieren el Walhalla entre flames. Les Filles del Rin ballaren contentes i felices celebrant la recuperació de l?or, que tornà a ser inofensiu i il·luminà el riu com un sol radiant. Amb el sacrifici de Brünnhilde, el món fou redimit de la maledicció de l?or, de la pèrfida cobdícia i de l?abús del poder. L?amor regnà entre els homes i les dones lliures i feliços. |
| ||||||
| Hola Rex, la adaptación te ha quedado fantástica, muy bien solucionado la escena de Waltraute, y el Acto II, que así se alijera argumento y se va directamente al meollo del asunto. Gracias por haberlo detallado en español, así los que no sabemos valenciano vamos más ligeros leyendo. Un saludo y enhorabuena por el trabajo. |
| ||||||
|
Muchas gracias por su amabilidad. Es un placer conversar contigo. Un abrazo. Rex. |
| ||||||
|
Bécquer: Te agradezco mucho tu amabilidad. Es un placer conversar con una persona educada y respetuosa como tú. Ya estoy traduciendo al castellano el Oro y seguiré hasta completar toda la Tetra. Espero que sea de tu agrado o de algún nano al que tengas acceso. Como dije, en Internet se pueden encontrar las ilustraciones que Rackham hizo para el Anillo a principios del siglo XX. Para una adaptación infantil son excelentes, ya que atraen la atención de los chicos y son muy bellas e ilustrativas de lo que se está contando. Muchas gracias por tu atención. Rex. |
| ||||||
| Hola. Me ha gustado más el segundo mensaje, en el que me tratas de tú, es que tengo veinte años, y de la otra manera me haces viejo jaja. No hay de qué. |